Cròniques del destiu (58)
El final de l’agost no liquida l’estiu, que encara ens quedarà metxa. Ara, de desficacis, no ens mancaran ni ara ni a la tardor ni més enllà… Uns qunats mitjans diuen que els EEUU han pactat amb Veneçuela un conveni perquè els primers es quedaran totes les reserves de petroli dels segons. En canvi, suposem, d’una almoina i de no segrestar-los polítics ni coses pitjors. No he llegit a cap mitjà que el conveni o acord signat és un robatori que farà història. O lliçó de vida! Potser perquè ens farem a pitjors coses que ja passen al món.
Els espanyols tenen, si fa no fa, un acord similar amb els valencians: ens roben la hisenda, els diem que tenim el calaix buit i ells, que són beats samaritans, ens deixen uns quants diners en canvi d’interessos ben alts. Un robatori que dura anys i panys, amb governs del pp i del psoe i de sumar i de tota la guàrdia espanyola franquista o no, que mai ha alçat un dit per nosaltres.
Això de robar, quan l’amo té els militars de cara que li guarden el cul, és fàcil. Fins i tot ho passen per legal. O n’hi ha cap jutge espanyol que haja dit res, res de res, d’aital destarifo?