Els espanyols ens regalen ara els caramels xuplats. En realitat, tampoc no són regalats, perquè ens els cobren com si foren nous, sense estrenar, però en desembolicar-los, ep, ja veus que algú d’allà ja li ha pegat unes nquantes voltes dins la boca i, després, l’ha embolicat amb un paper que ni sembla nou.
Posats a regalar, els ha paregut bé d’enviar-nos uns quants trens de rodalies que madrit ja no farà servir. Sí, s’han cansat dels trens vells, els espanyols de la capital i no han tingut una altra pensada que vendre’ns els trens vells als valencians. Això sí, vindran agranats i passats per l’espolsador, perquè no tinguen ni pols ni enruna vella. És com tracta la perifèria aquella tropa de sinyors corruptes: voleu trens, els valencians?, en necessiteu?, no pensareu que us els enviareu nous, no?
Quan arriben els primers vagons, i les màquines, tots els de la bandereta al canell o a l’espillet del cotxe, potser que aniran a besar-los el cul, als espanyols, a besar el florí del rei puput, en canvi de la bonhomia d’espanya, que si no te l’ha feta te la farà.
Als valencians, ells, ens l’han feta sempre. I nosaltres els ho sabrem correspondre, aginollats llepant-los el caramel i el xupa-xup de pal.