Ulisses20

CREBANTAR v. tr.
Fer perdre consistència o resistència un cop violent a una cosa; cast. quebrantar. Jatsesia que tots dies les coses antigues sien crebantades, Hist. Troy. 5.
Var. form.: escrebantar.
Etim.: del llatí *crepantare, ‘fer esclatar’ (REW 2312).

ESCREBANTAR v. tr. ant.
Derrocar violentament; fer esclatar; crebantar; cast. derribar, quebrantar. Sots estats pus forts que’ls enamichs, pus parensoses e resplandents que aquels qui us escrebantan, pus nobles que aquels qui us calcigan, Marsili Cròn., c. 22. (La versió llatina de Marsili tradueix «aquels qui us escrebantan» per prostrantibus). Molta bella rècua que venia de Roses a Gerona escrebantaven e destroyen, Muntaner Cròn., c. 128. Gran virtut e sobirana és luytar ab felicitat per tal que no enlaç hom ne escrebant per corrupció, Collacions, 222 (ap. Aguiló Dicc.).
Etim.: var. de crebantar, pel prefix es-.

del diccionari català valencià balear alcover-moll (dcvb)

Ens han ben refotut la cooperativa del poble. Amb els anys, una empresa que hauria d’haver ofert feina a milers d persones, s’ha tornat tan petita que has d’anar a demanar si encara feineja pel camp o només que lloga els cabassos i les tisores de collir. Sembla que manté una certa fermesa la botiga d’aliments i el magatzem de productes del camp, la benzinera i l’estesa de plaques solars, si ningú les gestiona. La resta d’espais, milers de metres quadrats edificats, o els camps en propietat, no sé del cert com es destinen o s’organitzen. Amb els anys, la gestió dels uns i dels altres (no sabem si n’hi havia d’aprofitats o de torpalls) ens ha portat en aquest carreró fosc: llogar o vendre o malvendre. En canvi d’aterrar un dels projectes empresarials de més interés dels anys setanta-vuitanta, ningú no ha presentat dimissió o ha posat la cara per dir: no en sabem més, xa. No en sabíem prou per convertir la cooperativa en el vaixell insígnia del camp a Bétera.

La cirereta del desastre és ara en pantalla gran damunt els nostres caps: quan t’hi acostes, unes lones comercials ben grosses expliquen a qui ens hem venut la casa: a forasters de l’altra llengua. Perquè, en alguns detalls mínims, la cooperativa sempre havia respectat la llengua del poble. Ara ja no. S’ha acabat el bròquil, ens diu el nou amo dels locals, llogats o comprats o ves a saber com acabarà el nou despropòsit COABE, Cooperativa Agrícola de Bétera.

Sí, l’home que ha llogat els locals dels socis (perquè són o no dels socis?) per vendre privadament els seus productes del camp, ho diu clar i amb lletres grosses: “els nostres principis són increbantables“, en espanyol, naturalment. S’ha acabat la llengua dels llauradors de bétera, la llengua del poble. Ara, ací es parlarà espanyol i només que vendrem productes espanyols, amb la bandereta de la corrupció, només faltava. En això, aquest llaurador de pedralba que s’hi ha posat la foto a la porta perquè tothom sàpia qui mana, cap de Vox, no ha perdut el temps (potser que algú li n’haurà regalat del nostre). D’un colp violent, no només ha fet perdre consistència als nostres productes i a la llengua sobretot, els ha fet desaparèixer d’un colp violent.

I els socis coabes, ni ase ni bèstia, ni haca ni carro ni albarda. Escrebantats per aquells forasters que ens colonitzen la ment i ara també la cooperativa del camp.