Ulisses20

Amb el fum a tocar, ací a la vall del Palància (Soneixa), fins i tot al campament militar de Bétera (encara ocupants amb armes), entrarem en la setmana del nostre festival particular, el folkestiu, que organitza l’Ateneu. Hom pensarà quins ous teniu: el país en foc, de nord a sud, i vosaltres de festivals. No sé si això serà gaire ètic, o immoral, convidar a passar-ho bé quan patim aquesta desfeta del paisatge, mentre n’hi ha qui es jugarà la vida per salvar-ne una part. Ètic o no, el nostre festival també és ben particular. Per salvar el patrimoni, la llengua i la cultura si més no. Contra el foc que tot ho fa cendra, i ací el foc no és metàfora.

Els valencians encara fem foc per tot menys per allò que caldria fer-ne. Ves si arribarem a ser bledes. Aquesta nit del cinc al sis serà una altra nit tropical que no baixarà lo manco dels vint graus. Per protegir-me, he collit al camp, passades les nou, prunes roges, grans gairebé com pomes, però cap bresquilla sencera: les bresquilles no les salvaré, si són atacades d’aquella manera per tot, formigues, mosques, vespes, caragols, ocells, rates… i un fong que les fa malbé en podrir-les completament. Sembla que la mosca capitata ja va deixar els ous a la primavera, i ara ja hem fet tard per combatre-la. No sé si trobaré cap remei a temps, si no és menjar-nos-les verdes com les cebes, o deixar-les dins les paperines que fan l’arbre de Nadal.

Hauré de parlar amb la IA, sobre el camp, a vore què em dirà.