Ulisses20

La festa va per barris, llarga com un dia sense pa, i n’hi ha que no voldria que s’acabés mai. Socors! Com que allà on es concentren les actuacions municipals, la tria de cada nit no acaba de fer el pes -una tria acord amb la temperatura antivalenciana que ja coneixem- n’hi ha que s’organitza la festa particular en alguns carrers. No som de cantar gaire, els valencians, ara mateix. Ho havíem fet, però hem perdut l’hàbit de cantar, o l’hem amagat en canvi de cridar o fer l’haca: així que algú tria unes quantes cançons ben planificades, d’uns quants estius enrere, les posa en un alçaveu i aleshores n’hi ha qui s’agafa a repetir tonades i tornades: Obi Wali ho adaptaria d’aquesta manera, si hi visqués: a cap cantant del meu país no li passaria pel cap expressar sentiments i emocions en una llengua cantada que no fos la seua,  Potser caldria afegir: “De no ser que la ment colonitzada actués de rebuig, atiada per una por al conflicte evident: cantar en valència?, però això existeix?

N’hi ha també que ho expressa sense torcar-se el cul amb un paperet de fumar: vosaltres ho polititzeu tot. Vosaltres, no? Que no que no, que ells pensen que no. Ells canten en espanyol, però no polititzen res. Res de res. Ells, les xarangues, els verros, són neutrals de cap a peus, però en espanyol. Cantar en valencià, mai!

«Tenim la por tan ficada dins, que ens convertim en autèntics gossos porucs amb la cua entre cames.

La ceba al cap, per si no ho recordeu. On diu “cebollas” què voleu!