Ulisses20

Passen dos espolims pels carrers de Bétera, guarnits de fil d’or, amb flors estampades i dos penjolls o raïms. Festa major, doncs, ahir, avui és Sant Roc i demà serà el Gos.

De la Llotja de la seda, lluu el vestit flors escampades i entreteixides a manera de brocats… l‘or mostrejat, un tern lo millor guarnit de espulin d’or, (1693). Un tàlem! Un tàlem contra el sol infernal. Les alfàbegues de la primera van escampades sense ordre, una a trenta o més metres de l’altra, lentes com avancen se’ns farà l’hora de berenar. La banda serà forastera i el director diu a poc a poc, no caigueu redons a redolons; les sabates noves de l’obrera fan mal, molt de mal, però la penitència si és triada és de goig. A la vesprada plourà, i a la nit arribarà la fresca del destiu, la primera després de seixanta dies de calvari. De matinada, quan Sant Roc ja treu el cap, arribarà el foc. Cap ordre ni concert, feu el que voldreu, a sac, vol lliure, si som un poble coeter: després farem un repàs als carrers, tan enrunats que ningú no els voldrà mirar: vuit hores de neteja, de treure posts i parets filferrades, d’obrir finestres i deixar entrar l’aire un altre colp: n’hi ha qui ha tingut la casa tancada divuit dies, divuit!. Tota la culpà l’ajuntament, és clar, i nosaltres per no enviar el foc allà on caldria tocar la pera. Canten el retaule de Sant Roc, ací al carrer de Colom, quatre veus de nivell, els festers avancen de milacre, escampats darrere els músics, com si els tiraren de ramal, morts i mòlts, diuen que porten quatre dies de festa i només que han pogut dormir tres hores seguides, però que el matí de la rodà i del confeti no el canvien per res. Elles haurien de dir també la seua: els espolims pengen ara sense arrugues, en un cos de fusta que fa de dona perquè les modistes puguen exhibir l’art de cosir aquella seda. Tornaran el dia de la vuitava, i aleshores s’exclamareu davant d’aquella seda.