Cròniques del destiu (46)
L’odi a les llengües de l’estat francés és, si fa no fa, com l’odi espanyol a qualsevol llengua que no és la seua. Fa uns mesos, aquell estat de fraternitat, igualtat o llibertat atacava el català en alguns pobles de la catalunya nord. Movien fiscals, jutges i militars per condemnar uns quants ajuntaments que havien decidit de comunicar-se també en català. Aquesta setmana, l’estat francés ha tret la guillotina contra els pobles bascos que també havien decidit el mateix, comunicar-se en diverses llengües. La història d’aquella república, que hom considerava culta, elevada, amant del coneiximent, s’ha fet a colps contra la gent que parlava llengües diferents: castigaven físicament els xiquets a l’escola, els mestres, visitaven les famílies i els amenaçaven, els insultaven: l’escarni era públic, la vexació una pràctica diària, i l’atac als drets una planificació per matar totes les llengües excepte el francés. Una cançó que coneixem de sobres, que encara continuen cantant tots dos estats, criminals contra les llengües.
El paral·lelisme amb l’estat espanyol, el festeig frança-espanya, els ha unit en un ideal: ni principis, ni drets, ni llibertats: feixisme pur i dur contra les llengües. A espanya i a frança, l’objectiu era el mateix, en dictadura o democràcia. L’estat per damunt dels individus, dels drets o de la llibertat dels pobles. Els uns i els altres, espanyols i francesos, de bracet en un destí que consideren universal: crim, i corrupció, en una acció política plenament coincident, governe qui governe, amb l’extrema dreta.
Allà i ací, la colonització com un estil de vida que no vol canviar, malgrat que vinga del fons d’un pou de merda. Modernitat?, segle XXI?, coneixement, intel·ligència pròpia o artificial? Si han d’espiar, espien, si han de matar, maten, si han de robar, roben, si han de provocar terror, no s’estaran de res. Allà i ací, dos models incapaços de respectar drets i deixar viure: ells són per damunt del món, es consideren superiors, i apunten amb les armes, els jutges i els militars per fer-ho evident.