Ulisses20

Després de la vespra, arribaran els jorns de festa i el programa, un llibre de festes muncipal com n’hi ha a tot arreu, amb una evolució per anys i panys de llibres de festes que Darwin hagués deixat oblidats allà a les illes galàpags, entre tortugues. No avancem gaire, la veritat, així que repassem el programa principal, allò que l’ajuntament destina a actuacions principals els dies de festa. Milers d’euros públics, que som de festa i durant l’any ja hem treballat molt. Faré un resum: flamenc, taconeig, imitadors de manoloescobar (!) i mocedades (!), discomòbils contra la llengua, dj’s que ja sabem que punxen, que punxen a tot hora, i alguna cosa del pop o rock espanyol dels vuitanta i noranta. Un programa baladre, que m’amargue dinar i sopar. Cap grup valencià, ni un  de sol. Cap ni un. Un programa conscient i planificat, un any més, per matar els grups valencians, les empreses valencianes de música. És una ordre que arriba de la ciutat?, és un pla polític del pp i vox, que els ajuntaments no contracten ningú de casa? Iiiie, mateu els joves, sense casa, sense feines dignes, sense oportunitats, i ara carregueu també contra la cultura. Un repàs del llibret de festes farà caure de tos la intel·ligència. No podem fer-hi res, la cosa ja arriba així, nosaltres no decidim… Ací n’hi ha el problema,. que no decidim. A cagar a la via i un altre any perdut i llastimós. Després se’ls omplirà la boca amb adjectius dels que provoquen un pesar que rebente: sort que som en el segle XXI, que n’hi ha que encara tornarien als anys quaranta, d’on encara no s’hi han mogut ni un pèl.