Ulisses20

Arriba un  cotxe al carrer, sense fer-hi soroll. Un cotxe elèctric, supose. Baixa una dona, badalla i diu: quina pudor de merda fa aquest poble. Home, responc sense excusa ni preàmbul, això és per culpa dels reis borbons. Bona és ella, per empomar la ironia sense dir res, que replica: que han passat per ací? I jo: no, no cal, nooo, però encara ens governen. D’ací la ferum. De merda i de socarrat, caldria afegir.

Els pobles, si encara no han sigut estimbats de ciutat, malgrat el creiximent i la colonització de les ciutats —si són a prop ho paguen car— encara conserven un perfum de poble, de camp i d’horta, de taronger sobretot, però si hom té encara vaques, o femers als afores, aleshores aquell pèrfum és de sempre, de tota la vida, fins que no arriben els forasters o els nyicris, que tan de mal els pega tot: el campanar, les porcateres del Brucar, less Holstein_Morla, les ovelles que pugen barranc amunt.

Si l’estiu és de temperatura elevada, aquest és particularment infernal, la barreja d’aulors sempre pega en el mateix nas, i aleshores el poble paga els exabruptes, o el carrer, o aquella ampliació nova de nom tan genuí “bulevar”: ací es concentra doncs tota la ferum de l’estiu, perquè els cors delicats puguen expressar com de fotut és viure de poble: malgrat aquells versets d’Estellés tan apropiats:

Com m’agrada ser de poble… Sóc de poble, m’ho dic, m’agrada dir-m’ho

-No torneu, home, no ho feu més.