Cròniques del destiu (35)
Ho diu el nom, una agència espanyola de protecció és un niu de corrupció franquista. Què protegeixen?, la seua pàtria, per damunt la democràcia o els drets dels ciutadans, si no és que els ciutadans són d’extrema dreta, i aleshores ja dubtem que siguen ciutadans o cagamànecs.
Si es tracta de protegir els seus, els extremistes i els radicals, aleshores tots els privilegis, els escuts, fins i tot els arguments indefensables. Això és les males arts, la conspiració, l’espionatge, els fons reservats, les escoltes, els micros, tota la parafernàlia espanyola contra la democràcia.
Si es tracta de protegir els nostres, que no som ells ni en voldrem ser mai, aleshores que tot el pes de la llei espanyola franquista caiga sobre nostre.
L’AEPD, agència espanyola de protecció de dades, qui penseu que són?, uns angelets neutrals, equidistants, amants de l’ètica l’equitat i la justícia universal?
Poseu-los nom i cara, va, investigueu d’on arriben, de quina herència, qui els infla, els paga o els alimenta, perquè aleshores descobrireu un altre niu d’oronetes verges i celestials que no han trencat ni un plat, mai, ni un got, incapaços de matar una mosca…
Si voldreu tancar els ulls davant els crims…, més els valdrà de visitar l’oculista de Xiva…, tants refillets solts que damunt paguem nosaltres.