Ulisses20

Ens ha tocat de conviure amb els franquistes. Ves si la penitència que paguem és elevada i llarga.

L’atac d’avui, o d’ahir, o de demà, de cada dia, sempre pega en la mateixa pedra. Ara li tocarà el rebre a Isabel Clara Simó, escriptora. Els franquistes d’un poble valencià, tant se val el nom, podria ser-ne qualsevol, on encara governen disfressats de no sabem què -potser de bumberotes-, però governen contra els valencians, sens dubte. Entre més escapularis, ara han decidit de treure el nom de l’institut del poble. Hi havia treballat l’escriptora, i fa uns anys van decidir de posar-li el nom. Si repasses tants noms franquistes, falangistes o feixistes com encara romanen en carrers i places al país, monuments i uns altres destarifos, ens pegaria mal el sopar. Perquè la transició no feu net ni en això.  Ho haguessen tingut fàcil, de rentar els pobles de tanta mala sang, però els feixistes van quedar amb els noms i les propietats robades. Amb els jutges cràpula d’espanya, ara cerca qui t’ha pegat. Així que, com que l’extrema dreta no descansa mai, van trobant on furgar, on clavar l’espasa a ferir. On n’hi ha ronya, sempre n’hi ha carronya.

Un poeta, un cantant, una escriptora, tant se val, ells no descansen mai. A sac contra la cultura, contra el país, contra la llengua, contra el coneiximent. La proposta fóra que tots els instituts del país posaren els llibres d’Isabel com a lectura obligatòria a partir de setembre, en canvi de tantes bajanades de literatura espanyola com els faran llegir, els nostres mestres equivocats. Perdre el temps a l’escola, i fer-lo perdre al país.