Cròniques del destiu (33)
«Conta’m Musa, aquell home de gran ardit, que tantíssim
errà, després que de Troia el sagrat alcàsser va prendre;
de molts pobles veié les ciutats, l’esperit va conèixer;
molts de dolors, el que és ell, pel gran mar patí en el seu ànim,
fent per guanya’el seu alè i el retorn de la colla que duia;
més ni així els companys no salvà, tanmateix desitjant-ho,
car tots ells es perderen per llurs mateixes follies,
els insensats! que les vaques del Sol, el Fill de l’Altura,
van menjar-se; i el déu va llevar-los el dia en què es torna.
Parla’ns-en, filla de Zeus, des d’on vulguis, també a nosaltres.»
Ulisses, Homer, de la traducció de Carles Riba
—Si hom pot corrompre una idea, un llibre, un poema, no patiu que ho farà, en benefici propi i del mercat dels idiotes.
M’han passat un article de Laura Borràs sobre la pel·lícula de Nolan sobre Nolan, que voldria imitar Ulisses-Odisseu. Ella és o era presidenta del parlament, perseguida per la justícia espanyola, acusada i declarada culpable de ser catalana, per això poc o gens espanyola, i per això que li han prohibit de fer política durant tretze anys o més. l’Odissea dels jutges espanyols és evitar de tancar en presó els criminals del pp amics seus, que tenien comptes falsos, paradisos fiscals i dobles comptabilitats, en canvi de cercar cants de sirena contra els catalans o contra qui els denunciés per poc democràtics.
Pagarà la pena que llegiu l’article de la professora Borràs, molt honorable, perquè destrieu una pel·lícula sobre un llibre cabdal, convertit ara en un guioó de segona, rebregat i molt americà, això sí. Sembla que el film explica qui no era Ulisses en canvi de fer créixer el negoci de Hollywood, tot matant el llibre d’Homer a base d’interpretacions d’haca mata haca, però que ningú que haja llegit el llibre original, la versió de Carles Riba, fins i tot la de Mira, no torne al cinema en vint anys, que és el viatge de l’heroi més astut i espavilat ens convidaria a fer en canvi de destralar Homer.
L’Odissea del destiu serà comparar quants dels que veuran la pel·lícula es llegiran abans o després el llibre. Si farem lectors o, en canvi, encara en desfarem més que no en tenim. N’hi ha adaptacions i versions literàries fantàstiques, de xiquets a grans podeu triar-ne en català més de vint. L’aventura de trobar-ne una de sola bona ja pagarà la pena més que no la pel·lícula en espanyol.
L’article de Laura Borràs, presidenta, el podeu trobar ací:
‘L’Odissea’ de Nolan: un Ulisses sense Homer https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2663236-l-odissea-de-nolan-un-ulisses-sense-homer.html?utm_source=whatsapp&utm_medium=botons&utm_campaign=com_epanoticies
[continuarà]