Cròniques del destiu (31)
Avui fa dos-cents anys de l’assassinat del mestre Ripoll a mans de la inquisició espanyola. Aleshores com ara, la justícia castigava l’educació i el laïcisme. La justícia espanyola, una mena d’inquisició permanent contra la democràcia, contra la llibertat, va penjar aquell mestre en la plaça del Mercat, a València. D’entre les acusacions, no portar els xiquets a missa. Burros, si seran burros!
Contra l’escola encara patim aquest desgavell de justícia, i contra els mestres. Contra la premsa independent, en realitat, contra qualsevol cosa que puga denunciar l’extremisme judicial que patim, la beator, el cartipàs demencial de polítiques i amenaces constants contra la vida.
És això espanya, sense remei, una guerra contínua que no s’acaba mai: i cada colp més més vigilats, més amenaçats… És això espanya, campiona mundial de futbol, de corrupció, de bous, de retallades contra els serveis forestals, contra els bombers, contra els recursos bàsics, en canvi d’escampar els diners allà on la merda fa més pudor.
Pobre mestre Ripoll, avui farà dos-cents anys que penjava de la forca. I aquells no penseu que hi renuncien, aleshores i ara, que el tornarien a penjar, per mestre, per laic… I sense engruna de llàstima, ni rancúnia, o ves a saber perquè, uns minuts abans que el mataren, ni molt temps abans, aquell mestre no va renunciar a les idees.
Ara, beats i rucs, a cabassos.