Cròniques del destiu (30)
Europa li ha pegat un carxot a espanya. Un altre. Un altre més. La qüestió sempre és la mateixa, la poca qualitat democràtica d’aquesta panera de micos, jutges, retors, futbol i borbons que hom diu espanya. Aquesta vegada, com la cosa ha sigut sonada, els espanyols han fet alguna concessió, afluixaran un parell de cordes, un mig cordell, un fil prim, i poqueta cosa més. Tornaran a recuperar la maroma i amorraran el vaixell ben agafat al tronc franquista que empara el màxim de futur d’aquella bufa mental que en diuen espanya. No canviaran gaire les coses, i si en tot cas pogueren canviar, qui ho podria fer, tornarà a arronsar-se dins el sac de la roba bruta, perquè ningú no el trobe. Sí, haurem avançat un pam, però en farem dos enrere, a la voluntat dels jutges més injustos que hom podria patir. Si som el país més corrupte d’europa i el segon més corrupte del món, què voldreu esperar de la seua justícia…
Un exemple d’escola: un sol alumne de catalunya demana que voldria fer més espanyol a l’escola. Bé, no ho demana ell, ho demana son pare, que ha d’ésser un altre il·luminat lector d’unamuno; aleshores, els jutges espanyols perdran el cul per fer que aquell xic curt de gambals, per culpa d’un pare idiota, tinga allò que mereix: més classes d’espanyol, que ja us avance jo que no serveix de res al món contemporani.
En canvi, ara estudiem el cas contrari: una aula sencera de trenta alumnes s’ha quedat sense poder fer classe en català a València, amb l’argument de la conselleria d’educació —a mans de botiflers mancats d’esperit— no n’hi ha prou recursos per destinar més mestres o uns altres mestres. La resposta és, en resum, que s’aguanten! I això, aquest exemple d’aules senceres que voldrien fer classe en català, passa a diversos pobles, a diversos instituts i escoles. Zero-zero, xa, ni recursos ni ganes ni cap esforç per corregir el greuge. Penseu que cap jutge espanyol, cap jutjat o fiscal ha mogut un pèl per tornar els drets que emparen aquestes famílies perquè els seus fills aprenguen en la llengua del país?
Ni jutges, ni retors, ni borbons, ni polítics, ni res de res…