Cròniques del destiu (3)
Bassa, bassa blanca!
L’Ateneu de Bétera inaugura una nova exposició sobre art i teràpia. Les joves aporten aire nou, sens dubte. Una troballa que tant de bo qualle, que no és fàcil d’aplegar joves amb empenta i coratge en l’associacionisme de vell. Avui han convidat les dones de Bassa blanca a presentar què fan, com ajuden i orienten dones amb addiccions i vida complexa. Quina no l’és, de vida complexa, però n’hi ha de complexitat extraordinària i difícil. Una exposició que val de teràpia i d’encontre, de cura i solidaritat entre dones que han perdut molt i tornen a ser, vides de coratge en favor de la vida. Podeu venir si voleu a l’ateneu a repassar alguns textos i testimonis que paguen la pena de llegir, d’escoltar, d’atendre.
Segona part. «N’hi ha plats que són la nostra infantesa.», això m’ho dirà una veïna que m’explica com de bé cuinava sa mare, ara que ella ja no recorda com els feia, ni un sol plat que puga fer amb aquestes condicions de vellesa, ni encara amb el mateixos condiments. Però sí que em recorda com li agradaven a mon pare els caragols que ella feia, i les potes de corder, i el lleu, i el ventre, «oh, diu, d’aquelles plats, ton pare sempre volia que li’n portés. Sempre que podia fer caragols, me’ls portava, perquè li’ls cuinés.» Jo li he baixat uns prunes blanques dolces com la mel del Pla de Pinela.
Encara he pegat cap al Bassó a encanyar les tomates. L’excusa eren les canyes, però sobretot comprovar que ja n’hi havia aigua al reg. Amb un estiu d’infern, només caldria que faltés aigua al camp un parell de dies seguits. Per passar la primera part de la nit he començat El pa dels àngels de Patti Smith, memòries de la cantant i poeta. «la meua va ser una infantesa proustiana, de quarentenes i convalescències: broncopneumònia, tuberculosi, rubèola, galteres, varicel·la… d’ací vindrà la meua afecció a la lectura, en els períodes de repòs.
-Però si les tomates eren de la varietat llirianes, i ara creixen a Bétera…