Ulisses20

Torna el tour dels jutges. Sí, amb bicicleta o a peu, els jutges tornen a la línia d’eixida per explicar al món que, com ells, ningú, i que ningú no els dirà com han de governar en política. Sí, sí, governar, amb tots els ets i uts, i en política, perquè són ells qui decidiran qui serà candidat i qui serà després parlamentari, el voten milers o milions. És així d’inconcebible, com són els jutges espanyols, sense llei, ni compromís amb els drets. Ells són la llei i són els drets, ben bé qui decideixen quins drets tenim els altres, tots nosaltres que no som com ells, vull dir que no som ni feixistes, ni espanyols, ni lladres ni roders, ni borbons ni guàrdia civil.

Què s’hauran pensat a europa, aquelles democràcies de tradició, o aquella cultura majúscula per dir-los als jutges espanyols què han de fer o què no han de fer.

La primera etapa de la ruta ciclista dels jutges ja l’han guanyada, de fet fa anys que la guanyen sense córrer-la, sense bicicleta, que no els en cal, només ells i la seua musiqueta de pedal tan franquista, com en aquelles etapes o voltes en blanc i negre que res no presagiava aquest color, aquests jutges d’ara per damunt del bé, sangoneres o llombrígols: si encara els furguen gaire a contrarellotge, aquest jutges d’espanya poden tornar a oferir la recompensa del mur de Paterna, o el camp de Portaceli, mentre els mitjans d’espanya, els purs i els envaïts mentalment, els riuran la gràcia i els posaran a primera plana, malgrat la seua manca de democràcia i de moral.