El descrèdit de la realitat. Els fiscals espanyols porten a judici un jove que havia escrit que mazon era un pocavergonya. Li demana 3.000 euros de multa, només. N’hi ha fiscals pocavergonya que no diferencien una creïlla d’una merda, i aquest llumenera de la justícia ha de tenir una merda de cervell per confondre un president pocavergonya —de dinarot mentre es morien més de dos-cents valencians ofegats— d’ua descripció del pocavergonya perfecte, que és en política per robar i demostrar que la incapacitat no té fondo ni límit. Entre els polítics espanyols la incapacitat és infinita, no us mateu a calcular-la.
Aquest fiscal lladregot que haurà fet carrera en canvi de llepar als espanyols les pilotes (del mundial), arribarà lluny en la justícia espanyola. La merda és així de grossa allà. Si vols fer carrera feixista, sembla que els fiscals tenen prioritat, ja saben a qui han de cercar-li les puces, en canvi de mirar en una altra banda quan els criminals es passegen de polítics i de responsables màxims.
Espanya ha publicat la llista de la inversió anual en infrastructures per zones geogràfiques, les espanyoles i les colonitzades o envaïdes. No sé quina és la realitat d’inversió a València, si com ens van prometre ballaríem polques, o continuarem lligant la cua al gos rabiós. La realitat en directe no penseu que és per tirar coets. Que ells diguen això, no vol dir que hagen invertit això. Que hagen invertit que diuen, no vol dir que els diners siguen en la infrastructura, que butxaques n’hi ha moltes a repartir. Així que de mentides al riu, a ofegar-nos de calor.
Si ix a guanyar, la fava; si ix a perdre, com la cançó: tallarem la cua de felip de borbó!
—No haureu vist passar el bou de Gàtova? I les vaques?