Ulisses20

Això era possible, o probable. Que guanyen en futbol, tants milions com destinen. En canvi de perdre en democràcia, tindrem futbol. Espanya celebra tant això, el futbol, o els bous, com la corrupció. El futbol com el lladrocini, d’això també són campions mundials. Ara mateix passen pel carrer Gascon uns joves que canten el cara el sol, cap sorpresa. Una cosa porta l’altra. No som campions en cultura, ni en educació —tenim l’índex lector més baix d’Europa, i tampoc no eixiríem ben parats comparant-nos amb la resta del món. No som campions en drets humans ni en justícia; d’injustícies, a espanya en són uns mestres, començant pels mateixos jutges, pel suprem o pel constitucional, fins i tot n’hi ha tribunals que fan carrera per corrompre els drets bàsics: n’hi ha tribunals contra la ideologia, en canvi d’afavorir o perdonar, o conspirar amb la mateixa extrema dreta. Ara ja comencen els coets al cel, els trons, i hom podria pensar que de tanta eufòria com s’estendrà, potser que els agafe un rodament de cap i puguen decidir-se per la democràcia, per l’equilibri, per retornar als valencians tant com ens roben cada any, amb les balances fiscals. No ho faran, perquè la bufa que els petarà encara serà un paquet pitjor contra nosaltres. No patiu, en això no s’equivoquen mai. Durant unes hores, o uns dies, els joves voldran imitar aquesta lliçó d’espanya, en favor de la dreta extrema:celebrar gols en canvi d’una ruïna col·lectiva i particular que dura anys i panys:  no pegaran per reclamar en favor de la sanitat, ni de l’escola, ni del camp, ni de cap infrastructura que als valencians ens pogués convenir. En aquella pel·lícula argentina ja ho explicaven, que l’emoció arriba més fonda que no la racionalitat. Potser que no canvien d’equip, ni de lema: espanya continuarà essent el país més corrupte del món, amb els borbons de model, i nosaltres continuarem pagant-los el sopar i el beure. Que no siga encara pitjor o molt pitjor.