Ulisses20

Ahir, l’ultim jorn del Folkestiu 2026 va carregar sobre l’emoció del teatre, amb els incombustibles Vicent i Teresa, amb la música en directe de Laura i Eva, tots plegats rodamons, de Rodamón teatre. Són d’aquelles companyies que són un miracle, un regal d’aquest país, de córrer places i pobles, d’oferir amb garantia un espectacle tan honest, sincer i farcit de l’encanteri de la paraula, del ritme assaonat, d’una lliçó de cultura majúscula, que el públic agraeix i els artistes ens ho tornen amb escreix. De la saviesa popular, que deia Vicent que atresorava la seua iaia, ens regala moments sublims, si ja tens una certa edat i ets agraït. Ves que feia calor a les set de la vesprada ahir a la plaça del Mercat, però allò pagava qualsevol reguiny, saber que vam viure un dels moments únics d’aquest festival com més va més ferm i de nom propi. Rodamons cada any a Bétera, sinyors, perquè de les joies de l’art nascut de la paraula i de l’encanteri de dir-la tan bé, caldria un motlle de per vida, perquè no s’acabés mai. Per molts anys.

—No penses que exageres gaire, no?