Ulisses20

Abans no arribem als seixanta graus, abans que no ens rostim pel carrer o se’ns burlen els pollastres planes, faré vacances d’una hora a una altra de migdia, perquè al camp la vida a partir de quaranta graus es fa massa feixuga, o pesada o infernal. Fins i tot posar adob, omplir els dipòsits o pegar una ullada als arbres, per comprovar si les taronges encara seran redones, si caragols si conills, la broma no convida a riure… si és que se’ns permet de riure gaire, als valencians, sempre sota l’amenaça implacable de l’espanya corrupta, que vol dir lladres i creminals amb dret d’acaçar-nos com a mosques.

Hem descarregat setanta sacs de vint-i-cinc, sense desllomar-nos, i ja he començat a desviar-los a destí: sacs i marraixes camp al camp, per camins de terra, per bé que hauria de dir, camins de clots, de pols i pols, de malparits, com han de sentir-se els gestors locals responsables de tan poca infrastructura; els valencians som tan pobres que no tenim ni esme per adobar els camins, per deixar-los transitables. I de pobres, encara mos roben, tots els espanyols -de dreta i d’esquerra-, segons que explicava Ricard Chulià ahir a Vilaweb: encara ens trauen la sang i parem la cara de ximples, quins babaus esteu fets, si us deixeu robar sense dir ni mu, ni bou ni vaca.

Com que el pp i el psoe ens roben —si fa no fa, ells en diuen contribució positiva a la hisenda espanyola, malgrat que tenim el pib per terra—, no ens funcionen ni els ventiladors perquè airegen prou la corrupció: així que viuen a pleret, els jutges, els retors,  els desmaiats i els morts de fam. Encara sort que els mestres podran fer vacances, després de l’esforç d’una vaga que ha sigut una lliçó extraordinària, i faran vacances també els borbons, tot l’any a cos de reis, tot pagat i ben robat, i les mosques faran l’agost després, i les figues i els melons, però abans serà el mes de juliol qui passege uns dies llargs i tantes nits tropicals com voldrà. És l’ú.

Jo he denunciat un altre colp aquella empresa il·legal al camí de Llíria, a vore si ens fan cas ara, que la pols de formigó ja arriba a ficar-se per tot, per séquies i peçons de taronja,  pels set forats, malgrat que sembla que l’ajuntament avisa que investigarà si n’hi ha de veritat una planta formigonera que treballa d’amagat davant els nassos municipals, a penes a cinc-cents metres… Pols pols, ves quina en cantes tu ara, amb aqueixa calor que s’hi ha instal·lat d’ama.

L’1 fa sang, l’ú de juliol. La sang i la pols van de la mà, pel camí de Llíria. Sort encara si ningú dirà: arruixa, home, que comença el destiu.