Crida en favor de la intel·ligència.
Com que encara queden unes hores d’institut, abans de tancar-los de cap de setmana (com si la intel·ligència i el bon funcionament del cervell, es pogués posar a dormir), encara podeu alliçonar els joves i els mestres (perdó, professors), per convidar-los a passar pel Poliorama de Barcelona. Allà representen ‘Poseu-me les ulleres’, un cant en favor del poeta Estellés, una lliçó de vida, d’un dels valencians universals, sens dubte, el millor poeta o dels millors de la literatura catalana dels últims tres segles. Segons que explicava, d’una altra manera i molt millor, Joan Fuster. Qui? Això mateix, no us perdeu aquesta joieta, amb cançó en directe de Miquel Gil, un altre monstre indiscutible de tall europeu ( no us perdeu tampoc el programa de Vilaweb TV, amb el seu repàs de la música i de la cultura).
Actors valencians, músics valencians, direcció des de València. La invasió!
Venim a emportar-nos la torre, la llengua, el cava… Què ens podríem emportar de Barcelona, els valencians? Almenys, per la broma, feu-me el favor de visitar l’obra, perquè no us penedireu d’aquesta gran escola de teatre.
La segona proposta, ‘la cultura popular vista per Miquel Gil, paga per tres anys de conservatori, d’història, de saviesa popular. Tot això és tan senzill, i de tanta envergadura, que vosaltres mateix no ho creure-ho. Vull dir, els habitants de Barcelona, autòctons, indígenes i immigrats. Au, animeu-vos-hi.
De vegades, els valencians tenim tresors que no sé si ens mereixem. Aquestes dues propostes, el teatre i la conversa i la música del Miquel, en formen part. Per molts anys.
Post-publicació: quina memòria, si Pep GImeno serà també en directe, des de Barcelona. al petit palau, que com que allà són més fins, potser que tanta brillantor els pegue malament. Pep Gimeno i Miquel Gil en directe, serà bonico això, mare!
he fet parar l’activitat de l’estudi i he posat la pantalla de l’ordinador en gran. He dit a la meua gent que s’escoltàrem la intervenció d’en Miquel Gil. Quan s’ha acabat han aplaudit. I els he dit solemnement:
“Això és el que li cal al nostre estudi d’arquitectura: coneixement global, coneixement antic i tot fet un aliatge actual i llançar-nos al món.”
Gràcies a tots, al Vicent, a tu…i a tanta i tant gent que ens esperoneu.