Corredor de putots
Excessiva eufòria. Excessiva festa, i lloes davant el fum. Uns dibuixos sobre el mapa, amb espana, no assegura res. Res de res. Però ací sembla que tothom ja menja de l’olla, d’una carn del porc que en sabem el nom, però res més. Fins i tot, gosaria de dir que no és ni viu ni engendrat, aqueix porc que ens han volgut festejar abans d’hora. Per corruptes, que és el que són els polítics que celebren lloes, a dies d’unes eleccions.
En to cas, ells ho tenen clar: l’assumpte passarà per madrit, i els que més pagarem serem nosaltres. En realitat, ho pagarem tot, completament, encara que Alacant, o València, siguen els últims de la fila.
Sí, han dit ‘blat’, abans de tenir el sac lligat, quina llufa, quin error majúscul: i tot de polítics, i de mitjans ja es feliciten de l’aconseguiment. No podem ser més moniatos! O monicacos. Si cada any paguem a espan la meitat del que costa el corredor, sense que n’hi haja retorn de res, i aquest presidentet provincial encara s’hi afig, a commemorar amb espana. Quina fluixera, de cames i d’esperit. Companys els hagués engegat a mamar.
I aquells putots, Blanco i la companyia, no paren de riure, de riure-se’n, com fa tres-cents anys. Tot aquest temps de burles i de riotes. I aquesta, davant d’eleccions, és una més. Una altra victòria contra el país.
En tot cas, encara és pitjor: pensar que tot això serà fins el 2020 o el 2030, o pitjor. Alegrar-se’n, del fals tracte d’espana, significa que ja hem claudicat, que ens aconformem de continuar de genolls vint anys més, com a mínim, en canvi del corredor d’ovelles en vagonetes. Vet ací: per què collons ho han de decidir ells, aixo?
Fotre, sí, un corredor de putots, ells, i de més putots, uns que semblen que es fan passar pels nostres. Quina vergonya, tot plegat.
quan els renaixentistes valencians convidarena pasar uns dies Santiago Rusinuol, i li mostraren el riu, el mestre els digué “béde moment teniu el local”. Rusinyol desconeixia que la forma valenciana d’aprofitament productiu de l’aigua riu amunt. Ací, ell, sols veia el caixer i un petit rierol. Els valencians, i en general, tots els catalans, seguint la tradició, de les pedreres farem pans. De moment, però, ja tenim el disseny del ‘local’…la resta depèn de nosaltres, i com més va el món, més…
Una abraçada molt forta, Ulisses !
No pots tenir més raó company. Sort que per un lloc o altre la gent remuga, es nota que necessitaves treure-ho. Si permi fòs, tots els que ahir brindaven amb cava, els haguès lligat amb una corda als ralls de la via, en plan pel·li del far west…
Xé, no sé de què us estranyeu. El millor mètode és aquest d’ensenyar un gràfic per ordinador. I si en les cunyes propagandístiques televisives afegeixes algunes imatges d’arxiu de l’AVE anant a tota velocitat pels camps de Castella, mel exagerà. No ve de noves: la guerra d’Irak (la guerra més bestial que encara dura) es basava en proves fefaents… com ara uns gràfics animats per ordinador que demostraven a les clares que Sadam Hussein tenia armes de destrucció massiva. Que després, sobre el terreny no estan? Això què més té! I açò, el mateix. I si no, al temps!