Coratge, MHP
El setge contra la MHP Laura Borràs és de manual conspiratiu. Com l’és la complicitat dels jutges espanyols amb la corrupció. Dels borbons al pp, del psoe a les policies de totes les variants i escuts, dels militars, dels retors bisbes, dels empresaris grossos… No sé si cap institució espanyola, beata militar o civil, se’n salva d’un foc que dura segles. Espanya és corrupció. És el seu tarannà genètic. D’això, ni s’amaguen, ells, que ningú no en dubta gens. S’hi posen medalles i es rgalen ascensos al cadafal, a la vora del déu pare, que serà si fa no el piu borbó de torn.
Demà diuen que un altre judici espanyol farà per porgar la presidenta Laura Borràs. Sobretot amb proves fetes per la GC, la guàrdia de qualsevol cosa per espanya, encara que mentim, robem, insultem amenacem… I encara molts polítcs catalans dubten si això és assetjament o justícia o benidorm-fest. Aquests últims arcàngels purs s’emparen en la netedat, la puresa i la neutralitat del cel, del cel bíblic, naturalment i messiànic. Fóra com dir que, allò de l’exili no caldria, perquè a espanya els homes tindran un judici just. La mateixa justícia del psoe que permet que espanya ens robe als valencians milions d’euros cada any, que d’aquests diners en canvi espanya pague putes i luxes de borbons o borrellons, amb els nostres diners (!), també amb els diners dels catalans. Dels bascos, no. A dalt de tot de l’escala jeràrquica espanyola mantenen diners en paradisos fiscals, cobren comissions il·legals, paguen milionades per tenir boques tancades… N’hi ha llibres comptables d’aqueixa corrupció, n’hi ha noms propis i comuns, proves i denúncies. Tota aqueixa ferralla corrupta ja va arxivada abans d’hora. Al calaix del “mai no ha passat”.
El pp valencià, el pp de madrit, el psoe d’espanya i el de valència… han robat als valencians milers de milions per regalar el deute dels bancs, per exemple, o per pagar la carrera als fills de jutges, que després seran fiscals i també seran jutges. I aquests pagaran, amb els nostres diners del camp, de la fàbrica o de les pensions, la carrera als fills: aleshores seran advocats, fiscals, jutges i tornem a començar… Uns empresaris corruptes?, n’hi ha pocs que siguen grans i se’n salven. Són criminals i gànsters. Cap d’aquest són en judici, ni els cal, ni els jutges d’ara o d’abans, els busquen o buscaran les puces. En canvi, ací, entre nosaltres, posem en dubte aquella dona valenta, i altres dones valentes, perqué la guàrdia espanyola va dir que tenia unes proves, que només ella, la guàrdia incivil, havia vist.
Res a vore amb les proves del comptable principal del pp, que pagava a noms propis milionades cada setmana… Res a vore. Així que el mateix cos antidemocràtic, la GC, incapaç de la llengua, dels drets o del respecte pel nostre país, fa passar unes proves i fa dir a polítics catalans i a puritans que, si ella ha fet o va fer, que pague.
Això també passa perquè només ella és capaç, o més capaç, que molts altres. Més capaç que molts homes polítics. Compte, potser més capaç que cent homes polítics. I ací arriben els jutges, i els puritans, i Omnium, i més retalls i teixits, i i encara més institucions completament pures… Els àngels de la guarda. Més discurs, més capacitat, més intel·ligència, que molts governs d’ara o del futur, de tot aquell espectre al parlament català i valencià. Això fa mal. Això en fa.
Creure a rucs que ens han pegat, que s’han carregat l’escola, contra la sanitat, contra la hisenda pròpia, contra els drets humans, contra el futur dels fills, en canvi d’avantposar el nostre equilibri o la nostra netedat, no ens fa passar per menys pudents, ni menys idiotes que els espanyols. Perquè al remat, els fem el joc, ves si arribem a equivocar el tret, els idiotes. Que al final, aquest sopar d’idiotes al qual ens conviden, ja l’havíem vist tan preparat i pur. És el mateix sopar i dinar i berenar al qual ja ens van convidar fa anys, quan uns quants polítics catalans defensors de l’1 d’Octubre van deixar-se enganyar pensant en un judici just. Ai, que serem gats per dècades, idiotes del cul.
En aquell judici ordit per rates que en diuen suprem o constitucional o audiència, o merda de gat, sabíem el final, però els idiotes pensàvem que els discursets farien blanet aquell cor feixista d’espanya. El feixisme no té cor, burros! No n’ha tingut mai, de cor. És feixisme.
Florirem inútils, perquè som ximples o perquè ens deixem pegar a cada carrer, a cada cantonada, pels homes més incapaços d’europa, uns homenics que governen un país de pensaments i lleis feixistes, ordides contra la llibertat, contra les llengües del món, contra els llibres i contra la lectura, contra el camp valencià, contra els desgraciats. De criminals grossos amb medalla, espanya en va plena, podríem escriure’n milers de noms, en canvi de malbaratar sinèrgies i posar en dubte, contra la paret, els nostres. Perquè nosaltres som nets, purs, de rentar-nos el cul amb llegiu pur cada dia. De pur videt, som. Ves si florirem.
Si som més faves, si som més idiotes, si som més incapaços, al final i al remat també semblarem espanyols. Homenics de ment colonitzada.
Coratge, MHP!