Ulisses20

«Els diputats tenen la responsabilitat de fer que aquest poble no se senta subordinat.» «En aquest país no hi ha pau lingüística.»
Es mor un altre dels lingüísties de referència d’aquest país. Que en aquells articles de l’AVUI, almenys quan arribava a València, l’AVUI, acompanyat del suplement els dijous, denunciava la situació de la llengua per culpa del país que tenim, sobretot per cupa dels polítics que jugaven a subordinar el país. Fa unes hores que el propi tribunal superior (!) de justícia (!) català (!), ha dictat de nou contra la llengua, amb impunitat. Perquè ací, en aquesta subordinació de país no hi haurà mai pau lingüística, mentre ens governen els jutges per damunt de les democràcies. No sé si això solament que passa a Espanya, que els jutges tenen la capacitat, la competència, la potestat de tombar allò que els passe pels ous, contra allò que voten els pobles. No ho sé.
Quan va morir Fuster, o Guarner, o Estellés, per posar-ne uns quants d’homenots valencians com a exemple, els polítics s’apuntaven a les fotos davant el mort, la caixa i les banderes. Amb en Joan Solà, passarà també, que els polítics actuaran contra el mort, malgrat que voldran fer-se les fotos i aparaular unes quantes mentides amb les quals no hi creuen. Perquè tot aquests políticots que acabaran governant el virreinat, seran els responsables de la subordinació, perquè és el màxim que prediquen en la campanya. El que vol dir, també, predicar contra la pau lingüística, en favor dels jutges que, quan els passarà pels ous, es cagaran damunt el mort, el cos present, la llengua i el país sencer. Que és cagar-se en el que voten els pobles, mentre no siguem independents.

N’hi ha que plantarem cara sempre. Contra la impunitat dels jutges, d’una justícia feta a mida contra la llengua i contra el país.

Ara em sembla recordar com parlen de les bondats acollidores, aquells del requeté, un aital Goytisolo, i un altre, Vargas, premiats recentment amb els diners de tothom, dels no espanyols també, que enraonen d’una sola llengua, i una indivisible pàtria, ells que són els màxim defensors de les no fronteres, sempre que això obligue a acceptar l’espanyol com a única llengua del seu univers.

Sí, tot de polítics fent-se la foto de campanya, cagant-se en el mort i en el cos present de la llengua. Contra Joan Solà mateix.