Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Conseller Marzà!

ConsellerMARÇÀDilluns vam rebre la invitació de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport a una reunió amb el nou conseller, Vicent Marzà, i el seu equip de treball, per explicar-nos quines seran les línies centrals de la política educativa del Govern Valencià. Avui, el saló d’actes de l’IES Benlliure de València era ple d’equips directors de l’escola concertada, a continuació l”ompliran els de la pública. Físicament no cabíem tots plegats, així que aquesta reunió per separat s’entén per la condició d’espai d’aquell indret.

Quan el saló ja era ple, han entrat l’honorable conseller i el seu equip, amb el secretari autonòmic d’educació, Miquel Soler, els directors generals, entre més Jaume Fullana, el director territorial, Santiago Estanyan,…, i ens hem saludat personalment —li he dit allò que es vivia abans de la reunió formal, a València vivim un moment tan especial que no sembla que passe de veritat.

Aquesta reunió d’avui ja apunta maneres diferents: som ací, ha dit el conseller, per millorar la comunicació dels docents i la seua administració: vosaltres sou els docents i representeu el millor de l’escola, la conselleria que nosaltres representem té unes línies prioritàries d’actuació: reduir la càrrega burocràtica, recuperar les línies perdudes, reduir les ràtios alumne/classe, una major coordinació conseller, directors generals, cos d’inspectors, centres…, a curt termini. A llarg termini, volem elaborar una Llei valenciana d’educació! (vítol!, el vítol és meu), basada en el diàleg, el consens, les necessitats, el debat pedagògic, i els límits de les nostres competències. Però amb fermesa i voluntat d’aquest canvis des del primer dia. Ja ens hem reunit amb gran part dels òrgans que formen part de la comunitat educativa: sindicats, patronals, la unió de cooperatives, el cos d’inspectors, vosaltres ara mateix, famílies, amb l’objectiu d’escoltar-vos i poder actuar amb major criteri.

—Això és senzill i planer, xa, que sembla que siga un somni, tan esperançador com és de tenir l’escola de cara, i el coneixement…

Un altre dels objectius d’aquest nou equip serà derogar la LOMQE perquè, segons el conseller, no respon a les necessitats d’educació del segle XXI. Però que mentre això es puga fer, perquè caldrà una conferència més gran amb els equips d’altres territoris, no cometran l’error de les il·legalitats. Ara, un altre dels objectius principals serà retornar als centres l’autonomia necessària, i fer coses des del nostre país, i per això, ens diuen, hi haurà prompte noves instruccions. Entre allò que voldríem fer i allò que podem fer hi ha una distància que ens agradaria d’acurtar amb el temps, amb l’objectiu de millorar la qualitat de l’educació. Per exemple, un nou decret d’escolarització i un nou reglament per guanyar més autonomia els centres.

Pel que fa al plurilingüisme, segons el conseller Marzà: cal el debat des de la convicció i la fermesa de la convivència de dues llengües i la necessitat d’aprendre’n d’altres. Amb criteris pedagògics i acadèmics. Amb rigor; sabem que hi ha experiències reeixides, i per tant volem que els nostres alumnes tinguen èxit, a partir dels millors models. Serà també un debat asserenat però un posicionament ferm d’aquesta conselleria, de decisions que seran col·legiades. Volem també donar un impuls decidit a la formació professional. És un tema clau que demana de fer millor les coses. Tenim voluntat de diàleg i consens amb la comunitat educativa. Cal una comunicació fluïda amb tothom. Ja hem canviat el calendari escolar i es canviaran més coses. Per exemple, els exàmens de juny o setembre, a partir de l’estudi de l’eficàcia d’aquests darrers anys.

Per concloure la seua presentació, Vicent Marzà ens encoratja a ser docents, que és allò que vam decidir en triar aquest ofici.

El secretari autonòmic, en Miquel Soler, ha començat la seua intervenció recordant-nos que som en juliol, que no podem perdre el temps, que els canvis no seran de la intensitat desitjada, però se’n faran dins els límits de les competències valencianes en matèria d’educació. Ha tornat a incidir en la importància de la major autonomia dels centres, a l’hora de l’organització i la pressa de decisions, qui millor que el propi centre per decidir com i què?

Aleshores, hem passat a les preguntes, a la intervenció dels directors, entre més, Miquel Àngel, director de Les Carolines, ha volgut agrair al nou equip aquesta realitat que vivim, aquest present, i ha fet una lloa emotiva en favor de l’escola i d’aquesta nova situació escolar al país. Eiii, que venim d’un desert de feia més de…, quants anys?

Pel que fa a més preguntes, ressalte aquesta resposta del conseller Vicent Marzà Ibañez: la filosofia d’aquesta conselleria és la defensa del sistema públic. El nostre pal de paller serà el sistema públic. Això no vol dir que l’escola concertada no feu un paper principal, allò on el sistema públic no hi arriba. Mentre feu bé la feina, dins les noves normatives, no haureu de patir de res. Però de primer ajudarem a redreçar el malmés sistema públic escolar.

Ai, xa, els primers símptomes, els primers senyals, com ha canviat el conte: en arribar l’equip del conseller, pugen a l’escenari del saló d’actes de l’IES, una taula amb un parell o tres de micros de taula, res més. L’honorable s’ajup, obri la seua motxilla escolar (iie, paraula, motxilla de lona negra d’escola), trau una botelleta d’aigua que portava de casa, de casa!, i la deixa damunt la taula. Què què!!

Només hagués faltat que ens convidés a beure!

—Conseller Marzà, a les seues ordres (en el sentit de la humilitat i l’agraïment)

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent