Congrés a l’Olleria: jo hi pose el cotxe.
Faig un passeig ràpid fins a l’Olleria, amb dos Vicents de molt de pes intel·lectual, vestits gairebé iguals, que em deixen acompanyar-los perquè hi pose el cotxe i les ganes d’escoltar-los. Tots tres som de discurs fàcil, i gaudesc d’una conversa d’anada i tornada a la Vall d’Albaida que se’m fa curta. A l’Olleria comença el Tercer Congrés d’Estudis, que organitza l’IEVA, l’Institut d’estudis de la Vall d’Albaida, i tomba de tos tanta gent i una organització tan lúdica com eficaç. N’hi ha gent jove, i els altres que sempre hi són, ni que els matares. Gairebé quatre-centes persones a la ponència inaugural paga la pena de veure, i d’exportar al Camp de Túria, perquè ens animen a preparar el nostre Quart Congrés. Què tracta aquest congrés? Coneixement. Tot el coneixement? Bons són a l’Olleria per traure res del menú.
Hem rigut, hem parlat de futbol, de cultura, del mal valencià (!), he escoltat tots dos periodistes, Vicent Partal i Vicent Sanchis, que podrien elaborar un màsters de valencians a Barcelona, hem berenat amb Natzarí i Pep Albinyana, hem tornat a València, hem travessat la ciutat sense gaire dificultat i hem arribat a Bétera. Sans, estalvis i contents d’una vesprada tan completa. Cadascú ja ho va explicant a la seua manera. Dels tres, segurament el Sanchis ha fet el millor sopar de la nit, perquè tenia un compromís amb els nebots i volia lluir-se.