Ulisses20

Els resultats d’ahir, sobre la consulta de llegües que pretenia el govern d’espanyols a valència ha determinat que, una majoria de valencians, volen aprendre en valencià, malgrat la intensa lluita espanyola contra la llengua, contra l’escola, contra el coneiximent, contra l’educació en definitiva. Durant uns mesos, el debat no és com millorem l’escola i l’ensenyament, com aprofitem els recursos, què fan els polítics per destinar-ne més allà on cal, no, el debat és enterbolir la feina dels mestres, marejar la perdiu i enrunar la relació de les famílies amb l’escola. Amagar problemes prioritaris, en canvi de mantenir el conflicte contra els valencians viu i violent: polítics, jutges, esglèsia, empresa, tothom apunta contra els valencians, no només contra la llengua, també contra el camp, contra l’horta, contra el litoral, o els paratges, contra la sostenibilitat o fins i tot contra una vida millor: aquest és el deliri permanent de la política que patim: cada colp proven com ens poden fotre més i mes fort. Hom pensaria que els polítics vindran a servir públicament el poble, a gestionar correctament, a ajudar… a quin sant!, no només fan i faran el contrari, també es proposen com un envit a curt i a llarg termini malmetre’ns la vida.

Ves que als valencians ens han  pegat de valent durant anys i anys, a posta i amb traïdoria, a llum del dia, i hem aguantat, que respirem encara malgrat un setge contra drets humans i amb una manca de respecte i de dignitat que en fer la llista de greuges faria feredat: però som ací, malgrat espanya i tants d’actors que ens fan la vida impossible. Cada dia. La llengua sempre és el recurs al qual s’han agafat tot de governs, de l’un costat i de l’altre per pegar-nos, perquè saben que és el patrimoni més gros, bàsic, de la identitat i de ser, com cantava Estellés. Ací peguen i violen drets lingüístics tots els governs espanyols, sense excepció, i tots els governs valencians, sense excepció, dels últims cent anys. I si n’hi ha que diran que acabe de dir una barbaritat, repasseu bé què han fet cadascú, o què n’han fet cap d’ells, per posar durant un sol dia, un de sol, dels seus governs, la llengua a primer ordre mundial, com té el dret de ser qualsevol llengua amb estat. Repasseu les vint-i-quatre hores de cap govern d’ací i d’allà que n’haja fet res de profit en realitat, per aturar on som, on hem arribat ara mateix.

Doncs, malgrat tot, aquestes dades d’ahir són positives, esperançadores, potser un detonant per començar, ara sí nosaltres, una batalla contra tants enemics del coneixement, del pensament, de l’escola, de la ciència, de la llengua dels valencians.

Més clar i català no sé si ho diré demà. Per molts anys a tantes famílies com confien en els seus fills, en una escola de qualitat, lliure de caspa i d’odi a cap de les llengües del món.

*Per cert, l’escola religiosa, l’escola de beats monges i retors, quin paper, pobres: si encara una majoria són contra la llengua, contra l’educació de qualitat, en canvi d’alinear-se amb els mazon i els rovira, aqueixa banda de criminals de la rancúnia i la por al coneixement: pobres, com diria Lucreci, quina fe han de tenir en la caspa i el desfici, que ja ho deia aquell altre il·luminat, que al país valencià sobretot, l’esglesia és un niu d’extrema dreta sota el pal·li, una hòstia de coneixement franquista.

**I quin negociot, els catòlics!

***confesseu-vos, va.