Ulisses20

Després de la gran apagada d’espanya, una festassa ben fosca al remat, a bétera vam patir vint-i-quatre hores sense aigua.

Home, les avaries s’han de reparar, adobar la imperfecció, reomplir els clots, polir i curar per evitar mals pitjors. Sí, fóra veritat si, i només amb aquesta condició, les avaries foren accidentals o fortuïtes o caigudes del cel com una plaga bíblica, però aquesta vegada, a bétera, després de la manca de llum va arribar-nos la manca d’aigua, en tots els sentits: si hom viu sol o amb poca gent, ja passa les hores desfullant quan s’asseurà a la tassa i si arruixarà amb aigua de colònia, aigua mineral o amb gas de la font vella, però amb una família de quatre o cinc, o van a cagar al vol pel terme, o corren el perill d’embussar fins i tot els vídeos del bon humor.

Fa temps que vam denunciar el pas de camions de gran tonatge per la població, que depassen la il·legalitat i la ceguesa de la pròpia policia municipal, perquè davant els seus nassos, una empresa il·legal fabrica formigó dins el món rural, entre taronges i ametlles, i en canvi d’aquest regal contra les lleis i la normativa d’impacte -la mateixa generalitat mira en una altra direcció- la formigonera ja acull tres o quatre empreses diferents que fan extracció a tort i a dret: si comptem el nombre de viatges diaris de cada camió, i ara el pas de camions excepcionals amb les matèries primeres (graves, ciment, sorres…), el volum de pas d’aitals camions depassa la màquina enregistradora del pp, que potser se sume al regalot que representa aquell núvol de pols continua pels carrers d’accés a la planta damunt el barranc de guas, a tocar de l’ullal i del parc públic del jonqueral.

En quilos i en tones, la suma del pes que havia d’aguantar aquell camí, la plaça Lluís Reig, ha fet figa per segona vegada. Avaria dos punt zero. Una repetició de la primera avaria, que ja ho vam avisar, i la policia municipal va i ens diu: ep, no sabíem que passaven tants camions pesants per aquest camí. Ves a mans de qui posem la seguretat, tu. No sabíem, no sabíem!

I com explica l’ajuntament del pp aquell crim al medi ambient de cada dia?, com es permet l’equip de govern d’èlia una acció continuada d’agressió a la llei i al medi, en favor no d’una, sinó de tres o quatre empreses diferents que carreguen van i tornen i el cicle no para durant dotze hores diàries de dilluns a dissabte?, entre més resultats finals, és la segona vegada que tantes tones de transport pesant rebenten la canonada general i els veïns passem 24 hores sense aigua corrent: neu a cagar a la via, home!

Caldria preguntar-nos si, cap d’aquests camions pesants, formigoneres i graveres, passen una sola vegada, una de sola, per dins la urbanització dels ricots del terme, mas camarena o mas d’un conill, perquè comproven els sinyorets la pols que alça la cua d’un ruc, quan el govern és a mans d’aprofitats o d’incapaços, siguen del partit que siguen, perquè no tenen nas per aturar els excessos ni els abusos que deriven en un mal servei públic, en un atemptat al medi cada minut que passa.

I seria tan fàcil, homenics del pp, com enviar tot el patracol d’aquella empresa criminal al corresponent espai destinat a la producció industrial: en diuen polígon industrial, i si volen, parc, o àrea destinada a… només que caldria demanar-los de complir amb els mínims de la llei, o de la normativa, si no és que la llei del més fort, del més inútil, o del més pocavergonya, és per damunt del bé públic dels homes i dones corrents: que és realment el que passa a espanya i en aquest territori colonitzat per barbamecs i bufapius.

I no diem res del nou impost de l’aigua que ens heu fet pagar a cada casa, cent cinquanta euros de res, de res i gràcies… Obligant-los a pagar aital impost a aquells malparits de la formigonera, encara eixirien guanyant un cabàs de merda. O dos.