Ulisses20

Que som lluny de l’objectiu com ahir, com despús-demà, si no canviem més coses. I encara tan impossible a curt termini d’una vintena d’anys com ho tindrem l’any que ve. Perquè els governants seran si fa no fa els mateixos. Tan catalans-anticatalans com vulgueu pensar, des d’Unió, Convergència, PSC, ERC, etc. La majoria s’hi troben tan còmodes amb el seu paper de polítics sense país, o de polítics espanyols, que no mouran un dit per canviar la seua posició social, econòmica, de poder. Fóra massa esforç i minsos els guanys, canviar no-res. Sobretot perquè ja saben que tenen molt a perdre i solament que guanyarien dignitat i poca cosa més. Fa uns quants anys, potser sí, que els catalans tenien molt de tremp, i dignitat, i no haguessen aguantat tants insults i burles, com reben del Govern central, dels seus mateixos partits. Fa molts anys, hi havia polítics catalans molt valents, extraordinàriament valents.
 Alguns polítics catalans van morir assassinats, afussellats. Ara mateix, no conec cap polític català, dels que figuren al govern i a l’oposició que valgués tot allò, que vulgués jugar res de tot allò. Ara, s’estan increïblement més còmodes i panxacontents, tots plegats. 
És veritat que hi ha un president de futbol, del fcBarcelona concretament, valent i agosarat. Com feia setanta anys no coneixíem. Sap que patirà, a partir d’ara, ell i l’equip, ara que ha descobert les cartes i ha manifestat quin és l’objectiu dels catalans, malgrat els polítics. Fins i tot els polítics catalans han començat a acaçar-lo.

I tots aquests no són qui ho posarien difícil, doneu-los pinso i comoditats perquè s’estiguen panxacontents, i són capaços d’anar-hi, sempre que no s’hi juguen res de personal i de particular, del seu estatus. El més difícil ho tenim a dins i a fora. Tants catalans que han vingut d’Espanya i se senten d’Espanya. Tants espanyols que són a dins vigilant perquè no puguem anar més lluny. I allà, a Espanya, allà hi ha milions de persones d’esquerres i de dretes esperant per a saltar-nos al coll. I encara no hem parlat de la veritable força bruta. No ens cal ara per ara. Com ha dit aquell polític a peu de manifestació in-indé, això de manifestar-se no vol dir res. Sobretot perquè ell tornarà a pactar demà mateix, amb el PSC i la companyia. Que és com pactar amb el PSOE i la companyia i sant tornem a començar. A tanta distància, d’anys i panys com érem ahir, com despús-demà, de la independència.
Com ho véiem des de València estant, tot plegat… Ací és on volia anar a parar.