Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Com expliquem Gaza a l’escola?

Milers de mestres explicant Gaza a l’escola no és una imatge lluïda, sobretot perquè ara mateix, Gaza, repressenta el més fosc de l’ésser humà. La guerra, la destrucció, la venjança, la neteja, la provocació constant, i encara pitjors lloes. Potser que faríem milers de versions diferents del conflicte, cadascuna amb raons i desraons a favor i en contra, tants mestres davant els xiquets, explicant-los que així va el món, a Gaza i a més indrets, pam amunt pam avall. Malgrat la complexitat, ja fóra bona la imatge, milers de mestres explicant cada dia què passa el món, provant de no evitar-lo, almenys. I la feina no és senzilla. És més senzill continuar fent classe sense més, com si no passés res que afectés la nostra consciència. Però avui les imatges dels telenotícies sóm massa contundents. Excessivament contundents. Aquell vídeo on un parell de xiquets expliquen com van assassinar els germans i la mare, després que els hagueren confinat amb centenars de persones en una casa reduïda, no és fàcil d’esborrar. Com no ho són les imatges que ofereix l’especial i els enllaços de Vilaweb. Els mestres ho tenim cru, difícil, per fer comprendre el món, per esbrinar què passa al món que tot de mitjans coincideixen a fer-nos arribar al nostre país. Els blocs mateix són un espill políedric del conflicte, contra Israel, contra Hamàs, contra la mort, contra el preu tan alt de la guerra, un conflicte que dura centenars, milers d’anys, un conflicte bíblic i actual, contemporani, que no troba el tap de l’aigüera enlloc.
Au, mestres, expliquem-nos què passa, posicionem-nos, vivim com és de complexa la realitat, el coneixement que volem ensenyar, aprendre amb tot de reptes que ens posen en evidència. Ara imaginem-nos la situació real de les nostres escoles (respireu, és un exercici simulat) si damunt haguérem d’esquivar, ara sí ara també, com cauen les bombes i els coets, a una banda i a l’altra, del pati de l’escola, cada mitja hora. Imaginem-nos que la nostra preocupació no fóra exclusivament assegurar-nos que els xiquets no passen fred al pati, que juguen, que siguen feliços… Avaluem-nos, després, el coratge de saber explicar què passa al món, davant els nostres xiquets, sense por.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de mestres d'escola per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent