Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Circ de torpeses: contra la llengua

Alguns pobles del país van decidir que totes les línies de l’escola foren en valencià, sense exclusió. Un estudi de la pròpia conselleria d’educació valenciana deduïa que la gent que aprenia en valencià aconseguia millor domini d’amdues llengües, fins i tot de la segona llengua, el castellà, que l’alumnat que feia ensenyament exclusivament en castellà. L’estudi no va tenir gaire ressò, però Escola Valenciana el va fer propi i va encomanar i convidar els pobles i els Consells Escolars Municipals a prendre postura. Picanya ho va fer. Bétera, no (per posar dos exemples). Així que la tasca ingent impagable d’escola Valenciana és com una oració gairebé única i sorda per segons qui, perquè poques associacions i clubs animen, empenyen o imiten. 

Com que el vent del meu poble aquests dies és fred, l’agafaré d’exemple. Ves que fóra fàcil ajudar, ensenyar i convidar a aprendre la llengua als immigrants, als nous veïns, als forasters que s’hi van instal·lant, al nucli urbà o a les urbanitzacions. Ves que caldria ben poc esforç, si hi hagués una miqueta de consciència i d’intencionalitat. Però resulta justament el contrari. Com més va, més fem anar l’error que no ens entendran, i com que no ens entendran, adrecem-nos-hi en aquella altra llengua. 

I llavors perdem tot d’oportunitats a explicar qui som, a fer conéixer qui som, a sentir-nos orgullosos de ser qui som. Alguns exemples que hem viscut, en aquests últims deu anys,  hagueren pogut salvar-se fàcilment, amb aquela intenció i esperit de què parlava: la piscina municipal, ai, quants cursos i quants xiquets no passen cada setmana a aprendren. Les escoles concertades, l’escola de música, els clubs esportius municipals, amb totes les modalitats i categories, les societats agràries, els pous, la cooperativa i els seus cursos de formació, l’ajuntament i una potencialitat tan immerescuda com desaprofitada, els colombaires, els caçadors, el centre de salut (ai), la base de l’OTAN, la caserna e la guàrdia civil, l’altra escola pública, les escoletes municipals, la ràdio local, el comerç, la banda, els partits, els bancs, les caixes, les immobiliàries, els tallers mecànics, els forns, els supers, els hípers…, n’hi ha tants focus que podrien ajudar a consolidar la llengua, que vol dir ajudar a millorar la formació lingüística del jovent, que la pèrdua final de sinèrgies i oportunitats se’ns entoixa imperdonable. 

Com en tantes altres coses, com ens agrada malbaratar recursos com si foren il·limitats, som si ens sobrés moll, com si esperàrem algú que vindrà a resoldre’ns tanta inoperància i torpesa. El millor de tot plegat és que tenim tant de camí a recórrer, a fer, que no perdem mai l’esperança que algun dia començarem a aplegar esforços en aqueixa direcció.
Mentrestant… 



Respon a aion online gold EU Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de camp de túria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent