Circ de Torpeses: constitució
Som en alarma militar. Que no és casual com els militars lluïen pit davant les càmeres i els aplecs festius espanyolistes, avui. La decisió militar és l’única que ha sabut resoldre el caos de l’aire. L’aire espanyol és en mans militars. L’aire, solament? Això sí que és una veritable alarma. Des d’aquell colp militar del vint-i-tres de febrer, els militar no havien tingut tant de protagonisme públic –intern en tenen més que no ens pensem, ací i arreu. La dictadura franquista mai no s’ha trencat del tot. De fet, molts dels governs espanyols d’aquesta predemocràcia mai no hi han renegat. Mai.
L’afer és molt greu, i és més patètic que no podíem calcular, políticament. Si la vida cívica i la vida política ha de tirar mà dels militars per adobar situacions que els espanyols que governen consideren d’alarma, ho tenim ben pelut. Tant des del punt de vista espanyol, com des del punt de vista no-espanyol. De primer, perquè hem tornat a donar ales als militars (això a espanya no cal dir com és de perillós). De segon, perquè qualsevol excusa els valdrà per dictaminar l’alarma i traure el bou gros.
Diríem que l’exemple viscut ha sigut mediàticament important a Europa, per sapastres, però domèsticament dolç per a les víctimes que ho han patit, els controladors. No volem imaginar la mateixa acció contra catalans i contra bascos, solament perquè se’ns ocorregués de declarar pacíficament i democràtica la nostra voluntat de ser europeus, al marge d’aquells ineptes. Les maneres, ja ho podem assegurar, no seran mai les mateixes, ni dòcils, ni dolces ni domèstiques.
Durant quinze o vint dies, fins i tot els pets i les bufes a l’aire d’espana seran contolades militarment. N’hi ha constitucions que no tenen bona literatura, ni gràcia, ni pedigrí, ni respecte per un plat de cigrons. No toleren de viure lliurement, menys encara si teniu flato.
Artículo IV de la Constitución de los Estados Unidos:
Cláusula 2: Protección de una invasión y disturbios internos