Ulisses20

L’ajuntament de València prohibeix de fer ús de megafonia o de pantalles en la concentració que avui té preparada escola valenciana, a la plaça Manises de València, per mostrar-li a Camps, el president d’uns quants milers de valencians que el prefereixen imputat o sense, el resultat de la campanya ‘Aprendre valencià és aprendre llengües’. Però com Camps no vol sentir-ne a parlar, del valencià, d’escola valenciana ni de cap cosa que tinga a vere amb els mestres, ha enviat els funcionaris de l’ajuntament de Rita, perquè la concentració siga silenciada; no, silenciosa. Els funcionaris prohibeixen de fer ús de megafonia o tecnologia del segle XXI.

Terra Mítica, el gran part temàtic dels valencians, l’obra faraònica de l’oci segons el PP, bandera del nefast Zaplana i de l’encara més nefast Camps, ha fet fallida total, es ven a preu d’ocasió, de ganga, de quincalla. De fet, alguns volen cobrar per quedar-se-la. I sabent el que sabem de com fan els contractes aquests espavilats dels Gurtel, no ens estranyaria que el PP pagués als amics perquè els amics es quedaren les molles d’aquell frau. Perquè el parc va ser un frau des del primer moment. Les pèrdues són de milers de milions. Cada any han sigut majors, i mira que fa temps que venim arrossegant l’invent. Qui tornarà als valencians els diners perduts pels grans gestors del PP? Qui pagarà el fracàs final, Bancaixa o la CAM? O totes dues entitats no tenen res a dir, d’un negoci tan ruïnós? La complicitat dels dirigents polítics o financers també és de jutjat. A cada cantó que pares, ja notes el tuf de pixum, de tants gànguils valencians com ens llueixen pel territori.
Doncs no té la barra, el president de Bancaixa, l’Olivas, expresident de la Generalitat per uns dies, polític del PP posat a ditot, que cal despolititzar les caixes… Serà mamó!

Mil·lènium, que a València solament que es pot veure en castellà, com gairebé el cent per cent del cinema comercial que s’hi projecta, és una pel·lícula entretinguda, amb algunes escenes que funcionen molt bé, d’altres de ben dures, i d’altres de més convencionals. Però em sembla que hi ha algun detall que se m’ha passat, que no he acabat d’agafar, com si m’hagués mancat alguna cosa. O potser que he trobat alguna eixida massa convencional, vista potser. Amb tot, ho he passat bé, al cine, perquè el volum i les pujades sobtades d’efectes, no et deixen dormir de cap manera, malgrat la comoditat d’aquelles sales, al terme de Paterna. Ara, qui ha parit aquell cacau de Kinèpolis s’ha lluït, per lleig, per coent, per krasti (?)