Casa museu de sa Rondaia
—fii meu, ten aquesta de mi: sempre i onsevuia sies, fé bé i no mirs ane qui; que qui bé fa, bé trobarà.
Dimonis, dimonions, bruixes, gegants i princeses, frarots i apareguts, es nas de dos pams, la fada, s’Hermosura del món, sa filla del sol i la lluna… Segons el full que explica el museu de Sa rondaia de Pere Pujol, escultor, un món de personatges portadors de valors universals que tots plegats hauríem de transmetre de generació en generació perquè no es perdessin… Un cabàs de llengua, més que n’aprendràs en centenars de llibres nous, perquè Antoni M. Alcover era un prodigi, un personatge de rondaia pel que fa a la llengua, un heroi universal, que mai li agrairem prou tanta saviesa. Entrar en aquell museu, pujar l’escala i passar a les cambres de ses rondalles meravelloses, les d’animals, les ferestes i les de l’infern…, no és una aventura senzilla, ni fàcil ni allunyada de risc: si mai passeu per Artà deixeu-vos perdre en aquesta casa museu i admireu-vos del patrimoni de rondalles, llengua o personatges que les circumstàncies malèvoles de la història contra nostre ens ha amagat a la resta del país.
Si encara hi hagués res a fer per qualsevol dels tres governs, català-valencià-balear, o tots tres plegats, ja triguen de fer res per salvar del foc i de l’oblit ses rondalles i repartir-les a totes les escoles del país.
Per cert, com ho podem fer per comprar abans de setembre els llibres per a l’escola si l’editorial Moll ha tancat? O al cel mos veurem tots?
…
lliçons de llengua:
—Ma mare, jo vui venir amb vós; tenc unes ganes que em roeguen de trescar i veure coses.