Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Cares de llibre, carasses, màscarats

Realment és el que passa amb això del Facebook, que hem acabat mascarats, malcarats, foragitats. Sempre els mateixos, sempre, acabem pelats, enrunats, carregats de ronya, bruts, d’aquests pispes universals i gal·lactics que són per damunt del mal i del bé. No és que no m’hagués refiat mai d’algunes xarxes socials, com ara Facebook, però sempre que em convidaven a entrar-hi, a afegir-me no sé sap on per dret, hi havia coses que no eren clares. L’ús de la llengua, els missatges, l’ús de la confidencialitat, i encara més obscurantismes que ells ja sabran gestionar, contra nosaltres sempre. Sempre.
Això que facebook haja fet fora escolavalenciana ho trobe lleig, molt lleig, intolerable, suficient per començar a fer campanya a la contra, per fotre’ls fora dels nostres àmbits. Potser que serà una guerra perduda. O no. Però si aquests dissortats no-nigú són capaços de fer fora l’independentisme, sempre un costat de la balança, no és per casualitat, ni per les seus normes, és perquè les coses no són mai tan innocents ni altruïstes. Contra aquests malcarats de llibre, nosaltres diem prou. Que no aconseguirem res? Tant se val. A perdre. Lletra de batalla si cal. Fora dels nostres ordinadors aquests malparits. No ens calen. De cap manera.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent