Captius
‘L’herència franquista és massa pesada i hi ha qui vol perpetuar-la. Per mantenir les aparences han constituït una classe política democràtica, però captiva dels seus interessos.’
D’Arenys al cel. JM Ximenis, cim edicions.
Cap dels espanyols no vol sentir-ne a parlar, de la renúncia d’ETA a les armes. Que no li val, que no és segura, que altres vegades ja van dir allò i això, que són bascos, sobretot? Que no es poden confiar.
I menys encara volen sentir a parlar de legalitzar l’esquerra basca. Per molt que siga democràtica, i tinga centenars de milers de vots. Això no ho volen sentir, de cap de les maneres. Prefereixen de tenir un partit il·legalitzat sota l’excusa de lleis franquistes, heretades del franquisme, de modos franquistes, conscientment franquistes, antidemocràtics. Els mitjans, els polítics del PP i del PSOE, els búnquers encara tan vius, pesen contra la idea de llibertat, de participació, de pluralitat, sobretot si tot això és contra la idea mateix d’espana, o d’una falsa democràcia com vivim, disfressada de tòpics, de falques, de trampes perquè ells sempre puguen guanyar contra la resta. El seu argument major, la constitució, n’hi ha que la van tombar per majoria, que van dir un no rotund, però que ells van compensar amb les províncies i la resta de la península.
Jutges, polítics, tribunals, lleis, parlaments, contra una part important dels ciutadans bascos, tots ells il·legalitzats, segons la seua democràcia feta a mida i preparada per a les il·legalitzacions.
Al remat, si ETA desapareix, se’ls acaba una de les gallines d’or principals, i llavors hauran de buscar noves excuses, per continuar amb els seus modos. Massa complicat, i massa difícil per explicar-ho a la resta d’Europa. Així que ja pensen com collar la situació per ofegar qualsevol sortida democràtica.
Els espanyols de bracet, i en Mas que ja començ a fer-los el joc. Peus de sucre. I Camps que diu que ara sí, que ell sempre havia estat d’acord a anar més enllà de Vinaròs.
Després d’allò, qui li comprarà ara els vestits?
– Sóc en Camps, Paco Camps, pose’m un vestit!
(quina vergonya, no?)
Ara, Camps també ha tingut ganes de maldar contra la decisió d’aquells. Ha argumentat que és mentida, que no els hem de creure. Collons, qui parla de mentides, d’enganys, de trampes. Camps, Paco Camps. (el dimoni ets!)
Si ETA abandona la lluïta armada tard o d’hora, els poders de l’Estat es veuràn obligats a legalitzar l’esquerra abertzale.
Però de segur que no voldràn fer-ho de forma precipitada amb la declaració d’ETA tant fresca i davant la proximitat de les properes eleccions i la probabilitat que elements incontrolats o infiltrats provoquen un atemptat amb l’interés de trencar el procés de pau.
ETA diu adéu i l’espanyolisme (mireu els mitjans de comunicació) es nega a dir-li adéu: l’espanyolisme encara la manté viva, amb la seva incredulitat i escepticisme, no vol dir-li adéu, és per això que diu el que diu: que si és un estratagema, que si no té credibilitat, que si no és suficient… Espanya no sap funcionar sense ETA, tem que Espanya “se rompa” i sense ETA no sap com mantindrà l’esquerra abertzale fora del joc.
I ara, doncs provaran de radicalitzar el seu discurs feixista per veure si provoquen els etarres a repensar-se el seu adéu…
Avui és un dia històric, però Espanya no vol ni parlar-ne, ni un vítol d’alegria… serà que li dol la mort d’ETA, si més no això és el que se’n desprèn de les seves reaccions…
Espanya no sap jugar net amb Euskal Herria, Espanya voldria eternitzar el conflicte basc, perquè sap que el dia que vertaderament no pugui amagar la mort d’ETA serà el principi de la fi de la “sacrosanta unidat de Espana”…
És més, desinformaran la població fins que puguin, mantenint viva la idea d’una ETA activa, i això anys després de la dissolució efectiva de l’organització.
ETA ha mort avui, però encara la mantindran viva en la ment de “los hijos del Reyno” anys i anys… perquè de la seva existència en treuen una rendibilitat política més que plausible.