Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 30 de juny de 2008

Cap a València, malgrat la Renfe

Eixim dos minuts tard, però ja veig que costa eixir de la gran urbs, i quina desolació de paisatge: això també és Barcelona, però no sé si és Europa. He agafat l’Alaris de les 19.30. S’atura a un grapat d’estacions (Port Aventura, Salou, Tarragona, Tortosa, Vinaròs, Benicarló, Benicàsim, Castelló, Sagunt, Cabanyal, València). Sembla que vinc amb tramvia. Abans de cada parada, el relator anuncia doblement l’estació, amb una sola llengua: la seua. La pel·lícula també és en una sola llengua, i la música i els documentals que facilitat la companyia, no cal dir-ho. El tren fa el tram Barcelona-València, però la llengua és la de Madrid. El desgraciat encara anuncia que Espanya ha guanyat (a Sagunt, justament), a través de la megafonia interna deixa anar uns segons l’eufòria desmesurada d’una ràdio que sembla malalta: una olla de grills calents de no follar. Arribem A València i mentre baixem i tota la pesca han passat quinze minuts més de l’horari del bitllet. Total, del que diu la web oficial de Renfe a la realitat, quaranta-cinc minuts de l’ala. Vaig lleuger cap a l’estació del metro, tot de cotxes desbocats van cap a la plaça del pp de València, a escridassar-se i a celebrar que ha tornat a guanyar el PP o una cosa pitjor. Arribe al metro. A l’estació no hi ha ningú. Sembla que han abandonat l’estació. Ningú no informa quan passarà el primer o l’últim tren. Baixe a l’andana. Hi ha un home que em diu que mire el rètol i sabré quan arribarà l’últim tren cap al poble. 23.39. Encara falta mitja hora. Dissortadament, l’hora d’arribada va retardant-se, no sabem perquè. Finalment el metro arriba a les 23.45. Sis parades més enllà s’atura. Final de trajecte, en una estació d’enllaç, però no n’hi haurà cap més tren fins a les cinc de la matinada, i aquests no avançarà cap als pobles. Sort que han vingut a buscar-me. Finalment, a dos quarts d’una arribem a casa. Sis hores després que havia eixit cap a l’estació de Sants. És aquesta organització agradosa, d’infrastructures pulcres, d’eficàcia, que van conformant el país i el nostre futur, entre PSC, PP, selecció espanyola, i tota la mandanga. A València, mentre els espanyolistes anivellen l’oli cultural, l’acadèmia blavera de Lo Rat Penat sembla que ha presentat una denúncia, per demostrar que a Barcelona i a València parlem llengües diferents. S’equivoca, el falangista Giner, promotor de la denúncia en l’apreciació. Per una llengua que ell no qüestiona mai, el caos, la indecència, la desinfrastructura i encara temes pitjors, com el locutor o maquinista de l’Alaris, la llengua sí que és la mateixa: la burrera del ruc. 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent