Cap a València (1)
«Si visquérem en un país normalitzat, no ens caldria reivindicar fins a l’afonia el dret a la nostra llengua, les senyeres restarien arraconades i oblidades, les nostres energies no s’esmerçarien a discutir i debatre les mateixes obvietats de sempre: que si el nom de la llengua, que si què som i fins a on som… i podríem dedicar les nostres forces a causes menys “filosòfiques” i més pragmàtiques. Però ens fan perdre el temps. Som un poble destinat a patir la síndrome de Sísif, sempre carregant la mateixa pedra turó amunt.» Eva Gisbert
[CONTINUA]
El Molina diu que plourà, però Escola valenciana és més forta que la pluja.
Rita Barbaritat ha prohibit que l’escola es manifeste el 9 d’octubre pels carrers de València, però Escola Valenciana és més forta que Rita, més noble i més humil. L’escola no actua contra els valencians, ni amb prohibicions ni amb odis ni rancúnia, malgrat que n’hi ha impresentables que caldria llençar al llit sec del riu.
L’asilvestrat Camps, l’impropi i deshonorable, anirà vestit de vint-i-un botó a càrrec edls valencians que paguem, s’omplirà la boca de discursos, de mentides i d’indecència, mentre prohibeix que cent mil joves puguen continuar els estudis de secundària en la llengua dels valencians.
Són algunes de les raons que ens faran ser presents a la ciutat, dissabte, en favor de l’escola. Per 25 anys de Trobades.