Cap a Sant Vicent de Llíria
Pels volts de quarts d’onze, des del Casal Jaume I eixirem cap a Sant Vicent
de Llíria… Acompanyarem els primers esforçats valencianistes,
protagonistes del primer Aplec a favor del país, l’any 1960.
‘El desig dels dies’, de JF Mira, reflecteix aquella època, el desert valencià, la no-existència, tret d’aquella Santíssima trinitat valenciana que componien Fuster, Estellés o Guarner, i un grapat de joves entusiastes que es despertaven a la vida, almenys a la vida valencianista. He recuperat un trosset d’aquell llibre que, llavors, en publicar-se em va apassionar, sobretot alguns dels seus capítols; recorde especialment els itineraris a la ciutat o el viatge a Serra, per acompanyar l’enterrament d’un amic de la colla. Demà tornarem a reviure aquell desig, contra el desert. És veritat que han plogut cinquanta anys, que n’hi ha espais i àmbits del país igualment pobres, però ja ho deien els homenots: la passió no es perd mai, i el país, València, és cadena perpètua. Ni millor ni pitjor.
Potser ens hagués anat millor de ser holandesos, o dinamarquesos…
«Los valencianos no sois ná!» Hòstia final.
Precisament això. La pitjor cosa que es pot ser… Perquè no es pot
ser, mal que ens sàpiga greu, valencià i prou, i anar així pel món. Com
seria ser irlandés o espanyol o suec o encara català. I prou. Valencià,
no. Ná, no sois ná. No és cosa plena i suficient, rodona i
acabada. Tan bonic que deu ser ser alguna cosa i prou! Per
aferrar-s’hi. O per desentendre-se’n amb bona consciència i ocupar-se
d’unes altres coses de més gust i substància. Però no, aquesta nostra
és vida malgastada. Per un nom. Malament malbaratada. Malmesa
malhaurada. I només n’hi ha una, de vida, segons tots els indicis. Cert
que també es podria dimitir, d’aquesta mena de vida. Però no es pot. És
lloc i ofici vitalici. Perpètua cadena. Imprimeix caràcter. Fins que
la mort ens separe. Que ens separarà. I després? No res. Ni allà
glòria, ni ací pau. No espereu, doncs, germans, que torne a nàixer ací
la pròxima vegada. A Holanda. Continuarà. [el desig dels dies, de J.F. Mira]