Cants d’agost (l’1)
L’1 d’agost, tot l’agost caldria dir, és el poble. Hi he viscut sempre, però per l’agost especialment. Ho he explicat en altres ocasions i en diversos apunts en aquest bloc, un dia que el repasse, potser faré l’esforç de buidar-ho tot a la seua memòria.
Què fem d’especial, l’1?, res. Ben bé res, les rutines, les mateixes passeres, això sí, en hores no habituals, la resta de l’any. Baixe a vore els pares, discutim mon pare i jo, com és habitual, i li demane d’adobar uns assumptes entre la Caixa Rural (ja no és dels valencians, que ens manen des d’Almeria, espana), la cooperativa, que li ha tret les targetes per un rebut pendent, un de sol, sense avisar-lo ni res. Ells poden trigar mesos a pagar la taronja, però si tu trigues un dia a pagar el rebut del guano, ells et treuen el privilegi d’usar les targetes de la cooperativa.
-Esta targeta està cancel·lada!
Xa, com si no ens coneguérem, es queixa mon pare, quines ganes de traurem els colors: també faig comptes amb la gestoria que ens porta els rebuts dels pous de Sant Ramon, ens entenem perfectament, amb Reies que fa de secretària d’aquella gestoria: les dues joves t’avisen si passa res: –tio Jose, li diuen, que té un paperet pendent. I ell va ràpidament a abonar la quantitat.
Han buidat una de les botigues que havia obert feia uns mesos. No hi entrava ningú. Ni les mosques, tu. En canvi, Pollastres Planes és a vessar; a la botigueta de queviures del cantó del carrer València, l’Hort, hi ha ampolles de xampany francés a l’aparador: de marques exquisides, tu. I a ca les Encantades adoben els aparadors amb la nova roba d’estiu: els joves d’Arran han emparerat algunes façanes… He trobat dos joves que fan feines per a la brigada municipal, agranant o regant. Ep, m’ha sorprés Mar conduïnt el cotxe de Marita&family, uii, ens fem més grans, molt grans… Cada agost que ho note, com passa de ràpid el nostre temps. I quants detalls em perc cada dia.
Torne a casa, dinem i fem passar la sobretaula, amb això i allò: parlem dels joves del poble, de la festa, dels coets, de la preparació de la roba adient, si encà eixirem uns dies de viatge, que enguany no tenim res. Ens acabem el meló, dolços enguany com mai, el café, i torna el silenci a la vesprada d’agost, la primera: com s’hi nota que som de vacances, el primer dia: quan m’he trobat Vicent Verdevio, ja passava del migdia, m’encomana: –com es veu que tens la faena avançà (es referia a la faena del camp). Sí, sí, li responc. Hui no tenia ganes d’anar al camp, gens de ganes. És el primer dia de vacances i l’he agafat per baina.
Parlem de com estalviar-nos feina segant les males herbes, amb una adaptació que ell li ha fet a la desbrossadora. Passa per casa, em diu, voràs que guanyaràs molt de temps.
Oh, l’1 d’agots val per tot l’any, i encà tenim el mes sencer per endavant. No podem demanar-mos res més. Res de res.
«A la ziga-zaga vaig pel teu carrer,
flors noves i cànters a l’escudeller.
A la ziga-zaga del meu voler,
seguesc l’amor com si fóra un roder.
[…]
Alexandre Navarro, cançó de Bétera (fragment)
-No ens en podem queixar.