Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 9 d'agost de 2013

Cants d’agost (el9)

Cançó de Bétera

Pàtria feliç de les vinyes,

alters al migdia solar!

Camí que es perd en l’ombra,

figuera antiga que torna a peu.

Parets velles i morter sec:

quina pluja, el teu carrer. 

[s’escolta una nit d’albaes]

Alexandre Navarro, poeta de Nàquera i de Bétera

 

Si hi ha algú que no coneix Vicent Partal que alce el braç […] A vore, de quina figuera has caigut, tu, moniato? Si no hi hagués cap braç alçat, llavors començaria per les preguntes. Per exemple:

Quan Catalunya siga independent, no fareu el fava de presentar-vos voluntaris al programa catalans pel món: els de Bétera, no.

Com afectarà a l’Ateneu de Bétera, la gosadia del nord?

En quants estats diferents es parlarà llavors la llengua de l’escola?

En els acudits típics de xenofòbia, model: un marroquí, un espanol i un català… qui eixirà més malparat?

Qui serà l’ambaixador d’espana a Barcelona?

 

Les preguntes també podrien derivar cap a qüestions més pragmàtiques:

Quina proporció real a Catalunya és dins aquest moviment entusiasta?

Serà capaç d’arrossegar una majoria suficient perquè el món valide la decisió i, sobretot, frene l’assejament espanol inevitable?

Quins seran els costos més grans que haurem de pagar, diners?, recursos humans?, agressions?

– Aqueixa majoria que portarà Catalunya endavant, serà una majoria que continuarà considerant-nos com uns valencianets del sud?

Última qüestió, quants anys trigarà espana a acceptar la normalitat dels països veïn:, 20 – 50 – 100 anys?

 

Més domèsticament, sabem la sort de tenir a Bétera un periodista com Vicent: però milers de beterans encara no ho saben, potser per culpa del model provincià i mediocre que representa el pp i i la marca espana. Res de preocupant, perquè també hi ha milers de béterans que no saben que l’alcalde Cremades (algú li ha dedicat un carrer?) temia què passava a la biblioteca municipal, d’on ens volia foragitar que no ens podia vore ni en pintura, ni milers de beterans no saben que el govern del pp va prohibir les nits de poesia i música al castell o que, com va dir Sanchis Guarner, cap lloc com a Bétera per a fer colla.

No hi ha dubte que, sense molts valencians, Catalunya no seria on és; això ja fa molt que ho diu l’arquitecte i blocaire Josep Blesa: i Vicent és un dels puntals d’aquest moviment que fa molt avança; ara, si voleu, a major velocitat.

Uns altres pobles tenen un cantant famós, un futbolista, algú que n’és referent en un camp diguem mediàtic… Nosaltres tenim un home que és punta del país, a través del periodisme, el compromís cívic, però també per la visió entusiasta de la vida, que és creure que és possible una societat millor, més lliure, més respectuosa de nord a sud.

Vet ací la sort de ser de Bétera.

Hui, com cada any, com cada agost, acomplirà el primer dels deutes amicals amb un Ateneu col·lectiu, popular, compartit, del qual també en forma part. El segon compromís el farem dilluns 12 d’agost: presentarà, amb la historiadora i directora de les exposicions de l’Ateneu, Rosa Dasí, la revista MIRADES, números 4 i 5 que ha editat recentment l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria. 

Ara Vicent, que explique allò que vulga…

[apunt dedicat al filòsof Gàlim, perquè apame a 24 hores de lo seu, com pegarem per ací.]



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de agost per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent