Ulisses20

Cinema a la fresca, hui un drama en clau de comèdia, o una comèdia amb tocs de drama, una barreja entre totes dues coses per continuar el programa de cinema a la fresca. ‘A reveure’, és una pel·lícula flamenca, o belga, de tres joves que volen perdre la virginitat d’una vegada, malgrat que les coses no els resultaran senzilles, o tan senzilles com ells voldrien. Un viatge iniciàtic, divertit, brusc de vegades, d’una realitat que, a la majoria dels joves i no tan joves, se’ns passa de llarg, perquè som tant o més cecs com un dels protagonistes més empàtic.
Aixi que després que torne de veure la sessió de hui a la fresca de la parra de l’Ateneu, en faré una aproximació més seriosa, del que diu la gent sobre aquesta història.

En VOS la pel·lícula guanya barbaritats, i la gent ho passava molt bé, reia, callava, engolia, quan les coses no anaven sinó com en la vida mateix, quan les dificultats són la normalitat d’algunes persones, per fer allò que la majoria fem normalment, sense esforç, ni pensaments de com ho fan els altres: obrir una porta en un hotel, alçar un got, anar a pixar… A reveure, o com ells diuen al final de tot ‘Hasta la vista’ és una bona pel·lícula sobre l’amistat, la dificultat, la diferència…, que no mereixia passar desapercebuda. N’hi ha una altra que ens interessa de passar a la fresca, però que no trobem de cap manera, a vore si ens ajudeu com: ‘les claus de casa’, de Gianni Amelio.

Per cert, acabe d’arribar de Sant Ramon; ara mon pare ja no em podrà dir allò «Aquesta figuera no té amo», perquè l’acabe d’arruixar amb un producte contra la mosca i els insectes que fan malbé les figues, que les omplin de cucs i altres ronyes que no te’n pots menjar cap, cap ni una: a l’agost figues i most, però compte de no menjar-ne d’aquesta arbre en quinze dies, perquè pendreu mal i unes cagueroles de por. Per cert, la figuera és monumental i està catalogada a l’IVIA, qui avisa no és el traïdor. HE deixat un cartellet, perquè és una figuera que rep més visites que ca les senyoretes d’Otos.