Publicat el 4 d'agost de 2013
Cants d’agost (el4)
Cada matí, si no és diumenge ni ens emperesim més del compte, baixem a la mar, a caminar a punta del dia. A dos quarts de huit ja caminem amunt, des de la Sèquia de la Cadena fins enllà on s’aboca el Carraixet, en el terme d’Alboraia. El contrast és ben curiós. En el tram més urbà, casetes de ratlles blaves, hamaques, parasols de palla, uns quants banyistes molts matiners, alguns encara amb els efectes de la nit, una autèntica platja d’estiu. La brigada municipal ja repassa la sorra amb dos tractors descomunals. En canvi, en passar la Patacona, al terme d’Alboraia, la fesomia de la platja canvia, es torna més natural i valenciana, com més de l’horta: llavors ja et trobes tomates de diverses varietats, de valencianes i de pera, melons d’Alger sencers, encà que dels petits, n’hi ha que oberts i rosegats, un cadell de gat mort, alguna sardina, carabasses que no sé distigir com hi arriben… Una varietat de taula molt d’anar per casa, escamapt en la sorra de la platja, xa. Potser perquè Alboraia encara conserva aquell deix d’horta que s’hi resisteix a morir.
Refem el camí cap a València, i ens hi trobem uns quants cercadors de tresors enmig de l’aigua, a l’alçada del pit: van vestits de bussos i porten les eines estranyes dels cercadors de no sabem què: els ho demanem, què feu?
–Cerquem metalls, monedes… Xa, nosaltres que ens pensàvem els únics desfaenats de la terra. Quan pugem al cotxe, després que ens hem canviat i vestit, la platja ja va omplint-se de jubilats de totes les mides, formes, colors, edats, famílies, joves, que de segur que no n’hi haurà prou sorral per aplegar tanta dèria. Sense la mar d’agost no n’hi ha estiu.
Refem el camí cap a València, i ens hi trobem uns quants cercadors de tresors enmig de l’aigua, a l’alçada del pit: van vestits de bussos i porten les eines estranyes dels cercadors de no sabem què: els ho demanem, què feu?
–Cerquem metalls, monedes… Xa, nosaltres que ens pensàvem els únics desfaenats de la terra. Quan pugem al cotxe, després que ens hem canviat i vestit, la platja ja va omplint-se de jubilats de totes les mides, formes, colors, edats, famílies, joves, que de segur que no n’hi haurà prou sorral per aplegar tanta dèria. Sense la mar d’agost no n’hi ha estiu.
Comparteix això:
Respon a K@rmelo Cancel·la les respostes
Aquesta entrada s'ha publicat dins de agost per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
A vé peluo, si no tiene conosimiento no pue ser majoral (por que majoral hasé amigo, fale?),ya que ere nasio pa matá, te ase farta ma instrusión (pero de conosimiento ) y ma teoria de setme y de la lusha cuelpo a cuelpo pa il pol la caslle,mu impoltante pa la defensa dosidente.
-. V.S Arensivia :¡¡¡ Sacabó la conversasion a desfilá!!!
-. V.S arensivia: ¡¡¡ Venga ma resiedumbre y marsialidá en la desfilá
marcando er paso….cagon to!!!
-. V.S Arensivia : ¡¡¡ un , do, ip, aro, un, do,ip aro!!!
-. Rojos, independentistas i demés trop@: ¡¡¡cuac,cuac,cuac,cuac!!!
-. V.S. Arensivia: ¡¡¡¡Silensio en la fila coño!!!
PD: la foto del cranc mol bona mestre.