Ulisses20

D’un llibre que acabe de comprar a Òbidos, un poble petit damunt d’un turó, emmurallat de pedres i de turistes he tret aquests versets: ens hem passejat de costat amb una peregrinació de no recorde quina comfraria de Cadis, amb mocadors al coll, beatos i feixistes, i no exagere gens ni miqueta. Bé, allò més sorprenent a Òbidos és que la llibreria és un magatzem de taronja, o de verdures, que conserva la verduleria i els caixons de taronges, que són les lleixes sobre els quals reposen els llibres, en llengües diverses.
Em sembla que és un dels espais més visitats del poble, per sorprenent i agradós, a més dels urinaris públics. I això no resulta estrany, solament, és un èxit social malgrat la política i la idiotesa. Les idees creatives porten la gent al solc.

La segona sorpresa a Òbidos? Ens hem topat amb una segona llibreria per pujar al cel. Ep, dos llibreries en un carrer que és gairebé tot el poble. També molt visitada, fotografia, admirada… I és que l’església l’han reconvertida en un espai de culte, què dic de culte, un espai més i més admirat i de major devoció: això és una llibreria, la segona en aquell poble menut, quina sorpresa, i la segona farcida també de gent. I de gent que comprava llibres, poca broma. Dos detalls que m’han fet canviar la perspectiva d’aquests racons de món reconvertits en espais excessivament turístics. Hi ha pobles que s’han reconvertit en una paradeta de dubtosa atracció.

M’haguera agradat ser pintor
en estil gòtic internacional,
posem per cas, per fer-te
més o menys immortal
sota els plecs d’una marededéu:
Alexandre Navarro

La trona, l’altar major, la sagristia, la pila baptismal, del refrectori, tot és ple de llibres de molt d’interés, ací novetats i molt de joc en la llengua del país: Saramago ocupa un espai principal davant l’altar major, un homenatge a preu de butxaca… ací llegir és guanyar indulgències per pujar al cel. Animeu-vos.