Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 15 d'agost de 2013

Cants d’agost (el15)

No sé si tenim la mesura exacta de les coses, els dies de festa segurament que ens excedim, en el comptes i en les apreciacions. Però la festa major ja ho permet. Li ho permetem, gairebé tot, el quinze. El matí a Bétera té aquell show especial, les alfàbegues, el confeti, la gentada, el final a la plaça, el retrobament dels amics, la banda, sembla que cada any és el mateix, però és únic i extraordinari: les alfàbegues de Bétera de cada quinze d’agost són aquell instant del qual parla Vicent que mereix la resta de l’any. Que el fa més passador, menys àrid, perquè els ingredients que s’hi apleguen són d’una senzillesa contra la crisi i la resta del rastre que fan oblidar durant unes hores que hi ha món, o un món real tan carregat de bestieses i dissorts. Se’ns fa curt, és la meua sensació particular, aquell matí del quinze, com si no volguérem tornar a l’altra realitat, a la de veritat. La festa és aquesta llicència, també.
El remat final del matí cada colla ha anat cercant com vestir-lo, perquè la missa, aquell sainetet, no pega sinó com un ritual desfassat de XXI… Entre més, nosaltres hem trobat una cirereta a la plaça del Mercat que és una segona festa popular per cloure la primera part del dia que vivim tan intensament. Però encara res no s’ha acabat. No.

[Primera versió de la primera part]

En una altra versió, m’he desperat de sobte al compàs de la banda de música i he fet un salt espectacular, corredisa fins al balcó, però era una falsa alarma, perquè el sèquit que acompanyava la banda pegava encara cap al corral, així que trigarien ben bé una hora a passar pel nostre carrer. Vaig fent temps i apamant què passarà, qui em trobaré, com anirà tot plegat, quines seran les absències enguany —el tio Manolo Carinyena no vindrà, ni el tio Ramón–, n’hi haurà més absències, sens dubte, és un dels punts de la festa. Les presències i les absències. Passem llista. Passen les obreres amb tanta rapidesa que apenes si podem observar com van vestides, quina cara fan, si tenen el tarannà apropiat, com és que aquella ombrel·la no fa el paper adequat… Uf, les dones que en saben apamen com va vestida cadascuna de les obreres, amb una ullada, amb aquells colors que no s’adiuen gaire a l’obreratge, en canvi de passar per falleres… Jo no ho dic, sinó que esmorzem en un corral fantàstic que caiguem de cul i peguem cap a la plaça, la festassa gran, el confeti roig: la plaça roja enguany és a Betera, i les campanes que toquen a glòria… prou desfici, prou, fa cent anys que el confeti va substituir l’aigua de colònia, en la festa de Bétera, i hem guanyat en color, en harmonia, en siroll, segurament que el conjunt és de major goig, ara.

I el foc…, què passarà durant la nit, en el segon torn de la festa major?
[continuarà]
 



  1. de l’Eduard Lapiedra, com no !…i n’hi queda reflectit, a manta, amb el to de les entrades.
    Una abraçada…però quina putada !

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de agost per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent