Publicat el 15 d'agost de 2013
Cants d’agost (el14)
Hui m’he llevat de bon matí, pensant que passaríem a caminar per la platja, per preparar un jorn de feinada gran. Hui cal preparar les cases, les façanes, els carrers per a la festa major, però m’he quedat llegint això i allò, i encara m’he n’he anat al camp a protegir més soques d’arbres. Així que res de platja ni de caminada. Un dia estrany, tristot, malgrat que era la vespra de la festa. El pitjor s’ha confirmat a migdia, l’Edu Lapiedra no ha resistit el colp a la platja de Sant Sebastià; la intervenció d’urgència no ha pogut salvar-li la vida. És un jove exalumne de l’escola, tota l’energia del jovent que s’esgola per la mort sobtada. Ja no he recuperat el tremp en cap moment: –no escriuràs res?, em demana Creu…, un amic em crida des de Picanya, per confirmar-me el pitjor; els companys de classe, els amics de la colla, estan desfets, amb aquella solidaritat en la tristesa que els joves viuen al límit, com tantes coses. Passe amb rapidesa uns records del temps que jo li feia de mestre, l’escola és de vacances, els mestres, els alumnes, gairebé tot. Solament els colps de la vida no en fan mai, de vacances, t’agafen desprevingut, d’esquena enmig de la festa, i no saps reaccionar, malgrat que voldries expressar aqueix dolor compartit amb la família.
És de matinada, a unes hores que les alfàbegues de Bétera desfilen cap a la plaça. La música d’aquella discoteca a l’Albereda penetra pels balcons, pels finestrals, a la part alta del poble; allà no s’hi podrà estar, de segur, malgrat que un miler de joves, alguns de l’edat de l’Edu, ho viuran al límit, el siroll i una suposada música de ritme dubtós; hi haurà l’alcohol, entre més succedanis, tanta energia i tants dubtes, entre el jovent…
A l’hort de les alfàbegues és tot apunt, preparat: és el que et podem regalar, des de Bétera, Edu, aquest perfum d’alfàbega que desfilarà en unes hores, en un cant d’agost tristíssim. Un altre excés de la festa i de la vida.
És de matinada, a unes hores que les alfàbegues de Bétera desfilen cap a la plaça. La música d’aquella discoteca a l’Albereda penetra pels balcons, pels finestrals, a la part alta del poble; allà no s’hi podrà estar, de segur, malgrat que un miler de joves, alguns de l’edat de l’Edu, ho viuran al límit, el siroll i una suposada música de ritme dubtós; hi haurà l’alcohol, entre més succedanis, tanta energia i tants dubtes, entre el jovent…
A l’hort de les alfàbegues és tot apunt, preparat: és el que et podem regalar, des de Bétera, Edu, aquest perfum d’alfàbega que desfilarà en unes hores, en un cant d’agost tristíssim. Un altre excés de la festa i de la vida.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de agost per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
o n’hi ha paraules per ecpressar el dol. el dol d’una mort sobtada que arriba sense avisar; que arriba a un jove amb tota una vida per davant, amb tantes coses per fer i per dir, amb tantes il.lusions per complir encara. Gracies Albert per les teues paraules per a l’Eduard.