Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Canella en rama

Vilaweb ha estat sempre. Com els mac. Com la xarxa. Com els correus electrònics. I si no han estat sempre, n’hi ha molts que ara no sabríem estar-ne sense. Com en els altres camps, hem sabut construir-nos, malgrat tantes penalitats. De quina cosa no haguérem estat capaços, sense les penalitats! Sense els entrebancs, sense les travetes, sense les mentides, sense els polítics espanyols, sense la majoria de polítics valencians venuts a Espanya… De quina cosa no hauríem estat capaços, collons!
Com en la música, com en l’educació, en el teatre, en la literatura, en la lluita contra tanta injustícia, Vilaweb ha jugat el paper principal des de la premsa. Ha sigut la premsa. Fins i tot més enllà d’un cert favoritisme de l’un costat, natural per compensar el desiquilibri, ha sigut la premsa moderna europea que necessitàvem. Cabdal, fins i tot. Quinze anys, solament, però no sabríem viure’n sense.
Sobretot perquè la pressió de la desinformació que aquest país ha patit gairebé sempre, ha provocat patologies difícilment curables, escassament ateses, almenys en els últims cinquanta anys que conec. No cal repassar la llista de la premsa espanyola de dins i de fora del país. Hem patit molt i se’ns ha fet molt de mal, que han auntat a l’estructura durant anys i apnsy i amb molts recursos, moltíssims, en contra dels valencians mateix. Gairebé tot els mitjans han jugat un paper o altre, dominats per la dependència editorial i econòmica. Dominats per la comoditat de ser en el costat dels poderosos. Vull dir, ser espanyol és ben còmode, en l’esquerra, en la dreta, dins i fora de la política.
Supose que no ha sigut fàcil, mantenir-se, com supose que el suport de tanta gent com ha col·laborat desinteressadamanet i s’hi ha donat directament o indirecta ha ajudat en els moments més difícils. Però és que ho necessitàvem. Ells, els Partals&Maresma i associats, amb el seu equip, com nosaltres, lectors activistes d’informació, de comunicació, de producció de continguts. N’hem fet xarxa, plegats, Hem fet diari plegats. I n’estem ben pagats de formar-ne part, directament o indirecta.
No sé si l’equip n’estarà tan cofoi i pagat del seu paper, del treball que representa Vilaweb arreu del país, al sud principalment que els necessitem més si cap per tantes cafrades contra la informació com hem d’aguantar. No sé si saben que van fent història, en favor d’una molla que va més enllà de la premsa i de la informació mateix. Com escolavalenciana, que va fornint i escampant més enllà d’una escola que ensenya i aprén. Com tants exemples que han de fer un doble paper sempre, en aquest país, per sobreviure-hi. Fuster, per exemple, Enric Valor, Acció Cultural, o Al Tall, són també exemples de vides que havien de fer més enllà del seu paper individual. Ves que n’hi ha vides i motius per explicar. Però avui és la nit Vilaweb, i no vull estendrem.
Avui el país, aquells que hi creguem fermament, celebrem amb goig el vostre aniversari. Perquè també és el nostre aniversari. I encara l’aniversari de mota gent que encara no ho sap. Per molts anys.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de la mirada dels meus per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent