Ulisses20

L’escola Bressola fa cinquanta anys. Mig segle de vida, de resistència a l’adversitat. Com a València, ací al nord el govern francés també pega fort contra les llengües i contra l’escola. Tota aquella filosofia existencial de la igualtat, fraternitat, llibertat…, era una llufa, en aquesta república francesa, quan ataca l’escola i la seua llibertat, com ho és en la monarquia espanyola: totes dues pàtries invasores tenen en comú l’odi a les llengües i a l’escola. Càstigs de tot tipus, repressió, i rebuig a l’escola catalana. Allà i ací. Ací i allà. Allà i ací, i a la inversa, governa l’extrema dreta. No s’entyén com passa al segle XXI, després de com hem vist el segle XX, però passa. D’un infern en un altre, com en el joc de l’oca.

Hem pujat a Perpinyà unes hores per gaudir d’aquest èxit que significa la resistència de la llengua, la defensa de l’escola, l’austeritat de recursos, l’adversitat, i malgrat tot, cinquanta anys de Bressola. Ahir ho vam festejar a Canet, en un mas que és una escola de secundària, amb uns quants discursos i uns colps de vi, de blanc i de negre. Discurs emotiu de Miquel Majol, que passats els vuitanta encara mostra una actitud i una força envejable, i un ús de la llengua exquisit. Fem sis o set vins per celebrar-ho i tornem a l’hotel.

Venim en representació d’Escola valenciana i de l’Ateneu de Bétera. Per la llengua, per l’escola. Per la independència, naturalment. Avui serà la festa gran, la bressolada dels cinquanta. La cantata, amb lletra de Joan-Lluís Lluís. Per molts anys.