Bous o búfales
A la plaça no hi havia bous, sinó militants del PP. Tot de candidats del PP, imputats en la seua majoria en assumptes de corrupció. Consentida. Premeditada. Calculada. Milers de militants, valencians en la seua majoria (això induïm), aplaudint la corrupció, acceptant-la. No és que milers de convidats a assentir en aquella reunió perdonen, no. Volen participar del pastís. O del pastisset, que ara les caixes són buides. Però volen un tall, perquè n’hi ha molts familiars, funcionaris, polítics i militants que directament o indirecta se’n beneficien, d’aquell estil de govern popular.
El resultat atempta contra la democràcia?, contra la llibertat?, potser contra el sentit comú? Tant se val. En política, en aquesta política espanyola que vivim i patim des de la dictadura, l’una cosa porta l’altra, Sense remei. Ampliadament. Amplificadament. Cada any pitjor que l’anterior. Cada dia amb major vergonya. Cada polític vol fer el bo l’antecesor. Tots aquests no-bous que eren en aquella plaça, calculadament, no parlaven de política, sinó de l’èxit particular d’un partit que ha convertit la política en el seu modo de viure. Que ha rebaixat a la pitjor de les qualitats els conceptes equitat, intel·ligència, participació o debat.
L’atac, l’insult, la trampa…, aquest estil que han sabut instal·lar en la societat, els dóna els fruits necessaris per continuar vivint d’esquenes a la política en majúscules. Fredament. Desacomplexadament. Amb el llibertinatge dels territoris sense llei, governats per autèntiques màfies passades pel filtre de les institucions més baixes, o barroeres, o covards.
La plaça era plena, és cert. Però ací no hi ha l’èxit. No. L’èxit d’aquests usurpadors de la consciència, és haver-ho aconseguit, de tenir tants seguidors fidels i encegats, però ben entuaistes, després d’haver ficat València en el major dels inferns coneguts: rècords en destrucció d’ocupació, en destrucció de la indústria,, en ruïna econòmica, en esdeveniments penosos, i encara consentidament, haver-los de mamar les cues i els serengues, com si els haguérem de perdonar la vida, per haver-ho fet tan rematadament malament.
Devem més que mai. Som a la cua d’Europa, però n’hi ha que això celebraran com un gran triomf, diumenge. Veieu com som per estudiar, els valencians, un cas com un cabàs freudià. Justament això, que no hem passat encara la fase anal. Ni la renal.
-Després ja van obrir les portes, totes les portes, perquè eixiren els bous, darrere els mansos.
Era una manifestació en defensa dels animals mestre, fixa´t, hi havia banderes amb albatros dibuixats, si senyor, en defensa dels albatros i de les aus en general, per que ” d´aguiluchos” tambè hi havien (i molts).
I tambè serrils, sobre tot dels molts “serriiils”, semblava la barca del Noe, com a minim hi havia dos o tres de cada (vividors de la politica, malfeiners,xupladors del pot- i supose que d´altres coses-,tromochos,…i tots aquells que els han donat feina pels pobles- el de la neteja de Bétera crec que també hi era).
Rodriguesdelafuente.@