Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 3 de juny de 2019

Bétera, de poble o d’urbanitzacions

D’uns anys ençà, els vots a les urbanitzacions decideixen el govern de l’Ajuntament de Bétera. El model que es va planificar a finals dels vuitanta —omplir el terme amb tot d’urbanitzacions durant els noranta—, decideix avui la política local. Ara mateix, entre donar suport a la candidatura guanyadora de Compromís o donar-lo a la candidatura de la dreta que representa el pp i c’s. De l’un cantó a l’altre, la diferència és si l’acord és en favor de l’honestedat dels últims quatre anys (dèficit zero i grans projectes en favor de l’educació, per exemple) o apostar pel partit més corrupte d’Europa i el segon més corrupte del món, el pp. La candidatura Camarena-TorreEnConill té la decisió a les mans, perquè en democràcia, els vots que sumen decideixen, si no és que els jutges o els funcionaris torpedinen les eleccions i la democràcia mateix.

Camarena-TorreEnConill té la paella pel mànec i farà bé de decantar la seua decisió en favor dels seus interessos. Que són els interessos de la gent que els ha votat, en canvi de respectar què i com. Ho va dir Groucho Marx, els meus principis són aquests, però en podria tenir uns altres, si molt convé. No són tan ideologies, quan parlem d’urbanitzacions (s’hi han organitzat en un partit propi) com de gestionar en favor d’allò que els beneficia: serveis, espais, comunicació, qualitat de vida… A mig camí entre la conurbació de València i Bétera, de l’un costat, amb tot de serveis urbans, però amb problemes específics i unes necessitats de mobilitat determinades. La vida de poble?, la vida de la ciutat?, entre dues aigües?

Totes les núvies li ponen, a Camarena-TorreEnConill, i el poble s’haurà de rendir a la seua pròpia decisió (la majoria obtinguda per Compromís no és suficient). Així que tindrem un ajuntament progressista, capaç d’una oferta raonable a les urbanitzacions, ajustada a la realitat del segle XXI (la comarca sencera s’hi ha organitzat d’aital manera); o bé tindrem una aposta regressiva, que anuncia privatitzacions en canvi de més impostos, entre més el de l’aigua.

[continuarà]

 



Aquesta entrada s'ha publicat dins de camp de túria, General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent